realpolitik

?Direcció: Carles Fernández Giua. Autors: Elies Barberà i Carles Fernández Giua. Intèrprets: Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Jordi Brunet, Arnau Marín i Marta Montiel. La Seca-Espai Brossa. c. Flassaders, 40. Barcelona. Fins al 5 de març. De dimecres a dissabte, a les 21 h; diumenge, a les 19 h. Entrades: 12 euros, dimecres i dijous; de divendres a diumenge, 20 euros (12 euros, anticipades). 75 min. www.laseca.cat.

La resposta a la brutal impunitat de la corrupció és el desvergonyiment de la denúncia. A l'escenari de La Seca, aquest axioma dels temps que corren porta per títol Realpolitik. Un text de Carles Fernández Giua i Elies Barberà que planteja un dilema d'enorme profunditat -què està permès i què no per defensar la democràcia- expressat des de l'humor i unes encertades dosis de caricatura.

Realpolitik comença amb un president de govern que es posa a plorar durant el discurs d'investidura i decideix dimitir. Ben poc després, a l'espectador se li revela el motiu d'un gest tan desconcertant com inusual: durant la campanya, una dona li va engaltar una plantofada espontània. Què hi ha darrere d'aquest acte reflex d'una ciutadana que es va sentir interpel·lada per un polític a la recerca de vots? El cop de mà s'erigeix en el símbol que un petit col·lectiu converteix en una crítica performativa que fa el seu efecte en un grapat de càrrecs públics.

El muntatge de La Seca s'apunta al corrent d'expressions artístiques que posen el dit a la nafra en la perversió del sistema social, polític i econòmic d'Occident. Realpolitik recull la indignació latent pels efectes de la mal anomenada crisi -en tot cas, si ho és, és de valors- i construeix un relat sobre els límits del poder i de la democràcia. Una plantofada a canvi de la conversió espiritual d'un polític liberal pot semblar fins i tot recomanable. El que pels agredits és una violència condemnable, per als autors és una protesta legítima. Un debat que no fa gaire es va posar sobre la taula quan els diaris anaven plens de la paraula escrache.

Realpolitik juga a empatitzar amb el públic denunciant la cor-rupció, però la seva vocació és molt més ambiciosa: posa sobre la taula la decadència de la demo-cràcia. Una realitat de la qual ningú pot abdicar. En un estat on un partit imputat per terra, mar i aire guanya eleccions sense parar, aquest no és un tema menor.