El protagonista no vol tenir fills, no s'atreveix a viure amb la dona que estima, no accepta la reclusió dels musulmans en l'islam... no, no, no. Admira Hanif Kureishi i Philip Roth i relata en format anotacions de diari, saltant d'un tema a l'altre, els seus pensaments, records i vivències, i els adreça a un amic que ha decidit tornar al Mar-roc. El seu autor, l'escriptor Saïd El Kadaoui Moussaoui, va néixer a Beni Sidel el 1975 i va arribar a Catalunya el 1982 per instal·lar-se amb la família a Saldes, on el seu pare treballava a les mines de carbó. Als 10 anys la família es va traslladar a Berga, on Saïd El Kadaoui va viure fins que va començar els estudis universitaris. Llicenciat en Psicologia i màster en Psicopatologia i Psicoteràpia psicoanalítica, la seva mare i una part de la família continuen vivint a Berga, i allí serà on, avui, presentarà la seva tercera novel·la, No (Catedral). Ho farà a la llibreria 4 Cantons (passeig de la Indústria, 29) acompanyat de Carme Villabona, psicòloga i escriptora, a les 7 de la tarda.

No és el final d'una trilogia que explora la identitat dels fills d'aquells immigrants que van arribar del Magrib i que va encetar amb Límites y fronteras (2008), i va continuar amb Cartes al meu fill. Un català de soca-rel, gairebé (2011). Un marroquí d'origen, llest, poc format, «carregat amb una motxilla de fracàs» però amb un punt d'esperança, protagonitza Límites y fronteras; i novament un marroquí d'origen, perfectament integrat, professor d'èxit però amb frustració permanent pel sexe, la manca de compromís, i crític amb la decadència del món musulmà, «l'antítesi del primer», diu, protagonitza el que avui presenta. No seria, en realitat, el segon llibre de la trilogia. Extrems per explicar una visió del món. Cartes al meu fill, diu, «és el més autobiogràfic». I aquí la paraula seria «equilibri».