Els productors del segon muntatge teatral de Geronimo Stilton van demanar a Enric Llort (Manresa, 1963) que repetís com a autor del text i les lletres de les cançons després de la bona experiència de la peça que va inaugurar la saga el desembre del 2010. «Hi va haver noves propostes, però cap d´elles va quallar», explica: «fins que va sortir ´El gran llibre del Regne de Fantasia´», la tardor del 2014, i Focus, Grups 62, Universal Music Spain i Jet Entertainment van posar en marxa la maquinària per convertir el ratolí novament en el protagonista d´un musical pensat principalment per al públic infantil. «Ep, però també agrada als pares», avisa Llort.
Què va pensar davant el repte d´adaptar un llibre de 720 pàgines? No en tenia prou, de Stilton?
Jo en dic la Bíblia... és molt gruixut! Però no vaig dubtar. Lluís Danés portava el seu equip, però el guionista havia de ser jo. No havíem treballat plegats i, després de la primera reunió que vam tenir, vaig pensar que semblava que haguéssim estat tota la vida junts. Amb ell i la coreògrafa Montse Colomé hem fet un equip molt compacte.
La feina del director no va començar quan va acabar la seva?
No, gens, perquè també he fet l´ajudantia de direcció, i el fet d´estar cada dia al peu del canó ha fet possible que anéssim parlant, debatent, proposant... El primer cop, jo vaig fer el guió i les lletres, i després va ser el torn d´Àngel Llàcer i Manu Guix. Ara, però, fins i tot vaig a les funcions i continuo passant notes als actors perquè sempre hi ha coses per corregir. Realment, tot el procés ha estat una feina d´obrador.
Com va entomar, doncs, la tasca d´adaptar un llibre tan dens?
Hi ha un moment de l´obra literària en què apareixen tots els personatges que han anat sortint en els altres llibres. Més de cent! Són uns volums molt il·lustrats, barrocs, interactius, plens de detalls. Un llibre molt complex. La meva feina va ser anar a l´essència del text: el Geronimo ha d´anar a buscar uns tresors per aconseguir un seguit de coses. I prescindir de les subtrames. Per exemple: hi ha tres personatges negatius, i ho hem concentrat en un.
El resultat és un espectacle de dues hores. No van témer per la llarga durada del muntatge?
Recordo l´anècdota d´un jove espectador que, quan va arribar la mitja part, va dir al seu pare «ara hem de parar!» El noi estava ben concentrat en l´espectacle. L´obra és molt visual, Lluís Danés té la imaginació d´un nen i la creativitat d´un geni. Però és cert que la llargada era un risc. Tenir els petits tanta estona en un teatre és complicat. Però hi ha molt ritme, tensió, el públic s´hi enganxa.
En aquesta ocasió, el Geronimo ha de buscar Set Objectes Màgics per tot el Regne de Fantasia perquè, suposadament, li ordena una Flordiana estranyament malcarada i poc simpàtica.
El ratolí té un conflicte: no entén l´actitud ni la manera d´expressar-se de Flordiana, però l´estima i fa el que sigui per ella.
Un dels elements que va destacar el 2010 era el respecte del guió a la transmissió de valors del text original. Ara, ha estat igual?
La creadora del Geronimo, Elisabetta Dami, sempre insisteix en aquest punt. Els valors són part intrínseca de la història, no pots desviar-te´n quan escrius. El text parla de l´amistat, la solidaritat, la cooperació, l´altruisme... En Geronimo és un antiheroi, no fa les coses esperant homenatges, festes i medalletes. És molt noble. En aquest sentit, tenim una anècdota molt bona. Després d´una funció, un nen va dir als seus pares que ara ja sabia que el més important a la vida és tenir amics.
El muntatge que aquest cap de setmana arriba a Manresa és el mateix que va fer estada al Teatre Condal de Barcelona?
Sí, i tant! Vam estrenar al principi de desembre i vam acabar les funcions la setmana passada. No és una producció que pugui anar a qualsevol teatre: l´escenografia necessita dos camions de vuit metres per moure´s. Fa 4,5 metres d´altura i 8 0 9 metres d´amplada.
Els personatges, el text... també es mantenen?
Hem de tenir en compte que es tracta d´una obra on tot els elements estan molt ben cuidats, i això fa que arribis a l´estrena amb un cert endarreriment en la creació dels personatges. Les funcions et van ajudant a fer-los evolucionar i arriben a Manresa en el seu moment més dolç. D´altra banda, vaig tenir clar que la manera d´escriure no podia induir a pensar que els infants són curts: res de diminutius ni expressions que es fan servir quan parlem amb els nens. El Lluís hi va estar d´acord de seguida.
Tenen la sensació d´haver creat un musical per al públic familiar que marcarà un nou camí?
De teatre per a nens, a Catalunya se n´ha fet sempre, des de Rialles fins ara. Però quan et planteges un format gran, pensar només en els nens és un error, has d´ampliar la mirada a tota la família. Amb el muntatge del Geronimo gaudeixen els nois i els pares, no passa allò tan típic del pare que badalla i mira l´hora mentre el seu fill està veient un espectacle infantil. Hem fet un producte que és car de vendre però agrada a tothom, i això costa de trobar avui en dia.
Aquesta és una diferència amb el que es va produir el 2010?
Trobo que seria un error comparar-los, cal analitzar-los cadascun de forma individual. La narració, l´estètica, els matisos... no tenen res a veure. Les músiques tampoc, el que ha fet Xavi Lloses és ben diferent del que va fer Manu Guix.
Tornaria a adaptar una obra de Geronimo Stilton?
Ja li tinc una estima especial! S´ha creat una relació, ric amb ell, m´hi discuteixo, m´hi atabalo... I l´entenc quan es fa el poruc. Ja ho veurem, qui sap què passarà en el futur.
Hi haurà versió castellana per girar per Espanya?
El tema està plantejat, i si s´acaba concretant suposo que implicarà tenir el Geronimo a Madrid per Nadal. El que sí ja està fet és la venda dels drets per muntar una producció a Portugal.
I al marge de les aventures del ratolí, què més té al cap?
A Navarcles, per la Febrada, hem muntat l´obra Tot o res basada en el Full Monty. Ha estat molt divertit. Per la resta, ara per ara hi ha algunes coses que s´estan coent, però res lligat i que es pugui avançar.
