Dues grans incògnites giren al voltant de la cerimònia dels Oscars d´enguany. La primera: serà tot tan previsible com sembla? La segona: hi haurà ´efecte Trump' en els premis i en els discursos de la nit? La primera resposta és un sí gairebé segur ja que la gran nominada de la nit, La la Land, té tots els números d´arrasar i, aparentment, només les categories d´actor, guió i muntatge de so se li resistirien. I la segona resposta també és un sí, preveient una nit reivindicativa on els afroamericans i els estrangers tindran un pes especial. Repassem les principals categories.
Millor pel·lícula i director
Des de la seva estrena al Festival de Venècia, La la Land ha portat l´etiqueta de «film de l´any», el que ha generat no pocs haters. A tot plegat cal sumar-hi que no té cap film que li pugui suposar una veritable competència. I no perquè no siguin qualitativament millors (Manchester by the sea i La llegada són prodigiosos), sinó perquè a nivell d´indústria no són comparables.
Millor actor
La categoria més imprevisible de la nit. Casey Affleck hauria de guanyar per Manchester frente al mar, després d´arrasar amb tots els guardons de la temporada, però una denúncia d´assetjament sexual ha torpedinat la seva campanya promocional i ha fet que Denzel Washington sigui ara el capdavanter, sobretot després de guanyar l´Screen Actors Guild, que compta amb els mateixos votants dels Oscar.
Millor actriu
Tot apunta que Emma Stone (La la Land) té un peu davant de les altres candidates amb un paper que s´ha ficat públic i crítica a la butxaca i que suposa un gran esforç interpretatiu i coreogràfic. Però no ens oblidem de la francesa Isabelle Huppert per la pel·lícula Elle. El film ha agradat molt, però no està nominat i totes les simpaties aniran cap a ella. Ja va passar en els Globus d´Or i, després d´una gran campanya promocional, l´efecte Marion Cotillard, que va guanyar l´Oscar el 2008, es podria repetir.
Millor actor de repartiment
Mahershala Ali és un afroamericà convertit a l´islam en un film, Moonlight, que normalitza l´homosexualitat, i que, davant de Trump, serveix a Hollywood per oferir un triple missatge. Tot i que el seu paper sigui petit i Dev Patel (Lion) va guanyar el Bafta, no sembla que Ali tingui adversari, sobretot en un any on també ha destacat en televisió (House of cards) i altres films (Figuras ocultas).
Millor actriu de
repartiment
Un altre nom sense rival és el de Viola Davis, omnipresent a la indústria de l´entreteniment nord-americana i que ja porta diferents intents en què l´Oscar se li va resistir per poc. Competeix amb Fences, un film on el discurs de la lluita pels drets de les minories és molt present. S´espera d´ella un discurs encès i emotiu.
Millor curtmetratge
Realment el curtmetratge català Timecode té possibilitats de guanyar l´Oscar -i no és el pronòstic cec d´un encès cinèfil nacionalista-, tot i que competeix en una categoria que pocs encerten a les travesses. Timecode és un curt que aconsegueix consensos sorprenents, com ja ha demostrat amb tots els guardons obtinguts, sobretot la complicadíssima Palma d´Or a Canes. Els experts nord-americans diuen que és el curt que ha crescut més quant a suport durant la cursa pels Oscars, tot i que el francès Ennemis Interieurs li podria aigualir la nit.
Millor film de parla
estrangera
L´alemanya Toni Erdmann era la pel·lícula preferida en aquesta categoria fins que Trump va començar a denegar visats i a construir murs. El director iranià Asghar Farhadi, nominat per The salesman, va dir immediatament que, davant de les dificultats, no intentaria ni anar a la cerimònia. Va guanyar l´Oscar per Nader y Simin, una separación i té tots els números d´endur-se ara el segon.
