T rump, Brexit, Colòmbia... I ara els Oscars. Els guardons més importants de la indústria cinematogràfica nord-americana s'han contagiat de la relativització de la veritat i de la davallada de valors que estem patint. Mentre simultàniament Trump tornava a carregar en contra de The New York Times per donar el que ell entén com fake news -notícies falses-, els darrers cinc minuts de la cerimònia d'ahir eren una brutal metàfora per analitzar gairebé al segon. Més enllà de l'error de la confusió dels sobres amb els guanyadors, si observem en detall aquest breu instant final -carregat de comprensible tensió-, ens revela dos actors, Warren Beatty i Faye Dunaway, que tiren pel dret encara que saben que estan cometent un error, mentre poc després veiem com un dels productors de La La Land -que ja sabia que havia perdut- decideix fer igualment un egoista speech d'agraïment abans que arribin els guanyadors per Moonlight.
La veritat? A qui pot importar la veritat? Enmig del xoc, tu tira i fes veure que tens la raó, que al final ja s'ho creuran. Pocs discursos de la nit van incloure moments de compromís -va destacar el del realitzador iranià Asghar Farhadi-, però la reivindicació social va desaparèixer del tot entre els intèrprets i en les principals categories quan Amèrica del Nord és un veritable polvorí social. Segurament un context tan agressiu i polaritzat com l'actual ha portat els principals guanyadors a no implicar-se de cap de les maneres, potser per por de represàlies laborals. Aquest és el nostre món present, així estem, aquests són els nostres models a imitar. Si fem una anàlisi dels guanyadors, el resultat és una mica més engrescador. Si no ens toquen el que és nostre, d'amagat, som capaços de fer veure que respectem els grans ideals. Després d'un any passat sense participació afroamericana, els Oscar d'enguany guardonaven Viola Davis i Mahershala Ali mentre el principal guardó requeia en Moonlight, un film que reivindica els drets de les minories racials i sexuals. Tot plegat és la metàfora d'un moment actual molt delicat, on afrontem una ofensiva deliberada i hostil en contra de tot el que significa l'humanisme. Tant de bo els pitjors pronòstics no es compleixin.
