El departament de Cultura de la Generalitat ha finalitzat els treballs d'estabilització de la zona del jaciment paleontològic de Fuma-nya sud, a Fígols (Berguedà), per evitar nous esllavissaments en un dels jaciments amb restes fòssils del Cretaci superior més importants d'Europa. L'ens ja ha iniciat els preparatius de la tercera fase de les actuacions, que consisteix en l'estudi integral del jaciment, per a la seva protecció, conservació i revaloració.
El mes de maig passat hi va haver una esllavissada de roques en el jaciment que va afectar una superfície aproximada de 1.200 metres quadrats i que va afectar una gran quantitat d'icnites que contenien traces de pas de dinosaures sauròpodes, datades del Cretaci superior, ara fa 65 milions d'anys. Els treballs han estat de neteja i purga de blocs inestables; instal·lació d'una barrera estàtica, per aturar la caiguda de roques, i ancoratges de bloqueig de roques amb perns específics.
L'actuació forma part de les mesures prioritàries que, amb caràcter d'urgència, van acordar les institucions implicades en la conservació del jaciment per garantir la seguretat de les persones i evitar nous esllavissaments. L'estudi, que serà realitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalu-nya (ICGC) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), inclourà tant els aspectes geològics i paleontològics com els de conservació. L'ICGC durà a terme un estudi geotècnic d'anàlisi dels paràmetres i mecanismes cinemàtics dels esllavissaments, i establirà i quantificarà les causes que han donat lloc als esllavissaments.
L'ICP s'encarregarà, de la seva banda, de l'estudi científic paleontològic que determinarà quines són les zones de preservació preferents i estudiarà els nous elements paleontològics presents en els blocs caiguts amb l'esllavissada, tant des del vessant científic com del museístic. El jaciment de Fumanya sud forma part del conjunt paleontològic que inclou també els jaciments de Fumanya nord, Mina Esquirol, Mina Tumi i Cingles de Boixader, declarats tots ells béns culturals d'interès nacional en la categoria de zona paleontològica el 8 d'abril del 2014. Es tracta d'una àrea de més de 38.000 m2 que conté 3.500 empremtes de dinosaure.
El seu descobriment data del 1985. Les investigacions posteriors van confirmar que es tractava d'empremtes (icnites) de 65 milions d'anys d'antiguitat; i els paleontòlegs van identificar també les restes de fòssils d'ous i d'ossos de dinosaure, un gran nombre de restes vegetals (troncs d'arbres, fulles de diferents tipus, algues...) i d'animals (closques de mol·luscos i invertebrats fossilitzats).
