Una de les grans absències als accidentats Oscars d'aquest any va ser Michael Keaton, que, després de Birdman, ha iniciat un segon estrellat cinematogràfic. I no hi ha dubte que es mereixia almenys una nominació per El fundador, un drama que reconstrueix els orígens de la cadena de menjar ràpid McDonald's.

Dirigida per John Lee Hancock, un artesà que mai no havia estat tan inspirat com aquí, la pel·lícula se centra en Ray Kroc, l'home que va convèncer els germans Dick i Mac McDonald de convertir el seu establiment de menjar ràpid del sud de Califòrnia en una veritable franquícia que ha acabat fent-se present a tots els indrets del planeta. Lluny de l'hagiografia habitual, El fundador és una radiografia plena de clarobscurs: si bé a estones aposta per una visió una mica condescendent dels fets (sobretot en el que té a veure amb el discutible valor gastronòmic de la marca) sorprenentment vindria a dir que Ray Kroc, malgrat els seus evidents instints comercials, va aconseguir carregar-se l'esperit de proximitat dels germans McDonald per enriquir-se a costa del seu invent.

Però més enllà dels inevitables pros i contres de l'enfocament de la història, aquesta té un interès més que notable gràcies a la seva reconstrucció de l'època en què transcorre l'acció i, molt especialment, a la molt acurada descripció del personatge principal, encarnat per un Keaton en estat de gràcia. Al costat del protagonista, destaca la presència de Laura Dern (actriu que no para de donar alegries: només cal veure la seva esplèndida interpretació a la sèrie de HBO B ig Little Lies), Nick Offerman, John Carroll Lynch, Linda Cardellini i Patrick Wilson. I entre les moltes virtuts del film convé subratllar la banda sonora original, firmada per un Carter Burwell a l'altura dels seus millors treballs per als films dels germans Coen.