EL GUARDIÁN INVISIBLE
? Bages Centre (Manresa), Mont-Àgora (Santa Margarida de Montbui), Multicines Abrera i Ceretà (Puigcerdà).
L a cinematografia espanyola ja fa molt de temps que s'ha alliberat de qualsevol tipus de complex. I així, els darrers anys, ha tractat, amb més o menys encert, qualsevol gènere. El thriller és un dels preferits dels directors espanyols actuals, i han arribat recentment a les nostres pantalles títols tan notoris com podrien ser La isla mínima, Tarde para la ira i Que Dios nos perdone, entre d'altres.
La febre per aquest gènere es manté ara amb El guardián invisible. Però aquest llargmetratge posseeix la singularitat que constitueix l'adaptació a la pantalla gran de la primera novel·la d'una trilogia, escrita per Dolores Redondo, que ha esdevingut un autèntic rècord de vendes. El film està conduït per la inspectora Amaia Salazar, que es veu obligada a tornar al seu poble natal, Elizondo, per investigar l'assasinat d'una adolescent. El seu director, Fernando González Molina, sembla haver-se especialitzat en les versions fílmiques de novel·les populars (pensem en Tres metros sobre el cielo i en la recent Palmeras en la nieve).
El cineasta navarrès, amant confés del thriller, posa una mica més de nervi visual que en els seus treballs anteriors. La vall de Batzán, escenari natural de la trilogia, amb la seva boira i la seva pluja, esdevé un personatge més d'una intriga salpebrada amb inflexions sobrenaturals. És tan innegable el to acurat de la posada en escena com que està a anys llum, creativament parlant, dels models en què s'inspira ( El silencio de los corderos, Twin Peaks, Zodiac?). Gonzaléz Molina és incapaç d'extreure tot el potencial torbador i oníric d'una atmosfera suggeridora.
