La cinematografia espanyola s’ha atrevit en molt poques ocasions a endinsar-se en conflictes bèl.lics allunyats de la península ibèrica. Podem recordar els esforços meritoris de títols com Territorio Comanche i Territorio ComancheGuerreros. Zona hostil suposa un nou (i valent) intent en la mateixa direcció.

La pel.lícula recrea un episodi verídic que succeí a l'Afganistan. Un comboi nord-americà,escoltat per la Legió Espanyola, resta paralitzat després de l’explosió d’una mina. L’operació de rescat es complica quan s’accidenta un helicopter.

El llargmetratge pretén jugar en la mateixa lliga que cintes com la recent (i oscaritzada) En tierra hostil i aborda, doncs, els codis del gènere bèl.lic amb una voluntat eminentment realista i antiheroica que es centra en la dimensió humana del relat i defuig de contiguts ideològics reivindicatius (antimilitaristes o no) i de discursos morals.

Adolfo Martínez (amb una llarga trajectòria a Hollywood com a dibuixant) ha debutat darrere la càmera amb un exercici de suspens, un malson polsegós, que recrea una atmosfera summament física amb una ambientació versemblant,una planificació acurada i una narració enèrgica.

Uns personatges massa desdibuixats (i sense cap tipus de carisma) desllueixen el resultat final,on la posada en escena (competent i eficient) està molt per sobre d’un guió excessivament esquelètic. El polièdric (i sempre esplèndid) Roberto Álamo sobresurt en una obra declaradament coral, on també trobem la sempre inexpressiva Ariadna Gil. Un producte limitat pero gens menyspreable.