Els rituals sempre tenen un motiu. Sigui de portes endins, de cara a l'espectador o tan sols com a profilaxi pel que pugui portar la nit. Per això hi són.

Luthea Salom ho sap bé, i dijous a la nit va saltar a l'escenari de la sala Voilà! de Manresa amb el seu millor posat: guitarra en mà -alternant-la amb un ukelele que reposava en un racó-, tornades farcides de vitalitat continguda i un somriure perenne sota el carmí a prova del més ínfim contratemps.

Acabada d'aterrar, va explicar, de Nova York, la cantant hispanocanadenca va arribar a la capital del Bages contagiada per un temps primaveral arribat abans d'hora que es va encarregar d'elogiar en els primers compassos de la nit.

Precisament aquesta primavera, avançada, càlida i de fons d'armari suau per deixar enrere l'hivern, va ser l'ambient que va traslladar, en qüestió de pocs temes, al microclima de la sala manresana. I és que, com passa sovint també amb aquesta estació, el pas de la intèrpret per la ciutat va ser tan breu -amb prou feines una hora- com intenses bona part de les guspires que va deixar al seu pas.

Més enllà de l'exercici de presentació dels temes del seu darrer disc d'estudi, A Garden To Dream In, Salom va tibar d'anys de trajectòria -16 anys des del seminal Out Of Without que li va obrir les portes de l'escena internacional-per deixar empremta. Com a bona mostra, la mateixa arrencada de l'actuació, amb The Way Things Are i una By Your Side extreta de la banda sonora de Requisitos para ser una persona normal, obra que va ser el suport del seu reconeixement a casa nostra.

Aquests dos temes van servir, també, per marcar les línies mestra d'un repertori cobert per una pàtina volgudament i expressament naïf, que, malgrat tot, no entela continguts més enllà, disponibles a tocar de la mà de qui els vulgui prendre.

Va tancar la nit, com no podia ser d'altra manera, amb la concessió de Blank Piece Of Paper, tema de la sèrie de TV3 Cites i moment destinat a esgotar les bateries dels mòbils dels presents.