Per commemorar la 18a edició de la Francophonie a Manresa, el Kursaal va canviar de pell, i es va engalanar amb el seu millor vestit per gaudir per una nit de la màgia de París, ciutat de la llum, i sobretot de l'amor. Es va traslladar a la postguerra dels 50 i 60, i es va deixar enlluernar i captivar pels cabarets i per la nit parisenca, epicentre de la cultura mundial.

La façana del Kursaal projectava divendres al vespre els colors blau, blanc i vermell de la bandera francesa a la façana per donar la benvinguda als espectadors, que van exhaurir les entrades per veure Paris, le spectacle.

El musical girava a l'entorn de Françoise (Stéphanie Impoco), una noia que aterra a París per perseguir el somni de ser una famosa artista. Es creua amb Édith Piaf (Anne Carrere), i es converteixen gairebé en ànimes bessones. I mentre Françoise lluita per demostrar el seu talent, s'enamora de Jules (Jules Grison), un jove cantant que viu a Pigalle, al peu de Montmartre. L'amor entre ells dos va jugar un paper molt destacat i es va anar observant l'evolució del seu idil·li.

El muntatge, dirigit i produït per Gil Marsalla, que ha voltat per teatres d'arreu del món, va saber crear un ambient íntim i va copsar i recrear sobre l'escenari l'aire bohèmic que es respirava en les nits de la postguerra parisenca. Ho va aconseguir mitjançant una pantalla enorme situada al fons de l'escenari que anava projectant fotografies i fragments de París de l'època. L'altre factor destacat va ser la banda de música (piano, acordió, contrabaix i bateria), que va ser com una font que no va parar de brollar notes durant l'hora i mitja de musical.

Marsalla ja havia demostrat a la societat manresana en la Francophonie de l'any passat amb la funció Piaf! Le spectacle la capacitat per encisar el públic a través dels millors temes d'Édith Piaf.

A Paris, le spectacle va seguir seduint els espectadors amb els més exquisits temes de la c hanson française d'artistes com Mauricie Chevalier, Juliette Greco, Charles Trenet i Piaf.

Un dels moments més romàntics va arribar al final de la vetllada quan la brillant Carrere va interpretar La vie en rose sobre la falda d'un espectador i va deixar la sensació que podia enamorar amb la seva veu qui es proposés. Després Impoco i, finalment, Grison, que li va omplir la cara de petons, van seguir cantant-li a la falda. I Champs Elysées va cloure la funció, i el públic es va despertar del somni bohèmic i es va adonar que la vida no és de color de rosa.