L´escriptor, traductor i enigmista Màrius Serra publica ´D´on trec el temps´ (Empúries), un llibre on explora "els amagatalls" dels quals treu el temps per complir amb la seva intensa agenda. Entre el manual pràctic de consells -per ser "conscient" i treure el màxim partit de les hores del dia- i els textos de creació que giren al voltant del temps, Serra es despulla davant del lector per explicar-li "els seus secrets" sobre la qüestió. L´estructura del llibre és ja una declaració d´intencions i un exemple d´optimització del temps, en aquest cas en benefici de la lectura. El llibre té 24 capítols, un per cada hora del dia, agrupats en quatre torns de sis hores. Cada capítol té tres parts, i la primera es pot llegir en un minut. Així, una lectura transversal del llibre requereix només 24 minuts, indica l´autor.
Màrius Serra explica que l´escriptura del llibre li ha permès de reflexionar sobre coses que ja feia per la pròpia pràctica quotidiana, algunes de forma conscient, altres no. El títol, de fet, parteix d´aquesta voluntat reflexiva sobre la gestió del propi temps, arran de les moltes vegades que s´ha vist interpel·lat per l´observació "no sé d´on treus el temps".
Ho fa, diu l´autor, de la manera que és més capaç de reflexionar, "que és explicant històries"; Històries viscudes (en les dues primeres parts de cada capítol) o històries de ficció (hi ha set contes al llibre).
Molt dels textos que inclou l´obra han estat escrits en llocs "bastant inversemblants": dalt de trens, metros, avions, sales d´espera, abans d´una entrevista, etc, enumera. "En realitat, és un llibre que me l´he fet a sobre", afirma Serra en un joc lingüístic marca de la casa, "perquè he descobert que era molt central en mi".
´D´on trec el temps´ explica amb voluntat divulgativa l´hora a hora del dia a dia de l´autor, i revela així els recursos i les decisions que l´ajuden a aprofitar el temps disponible. Però no d´una manera malaltissa ni taxativa, sinó sobre el principi de la "consciència del temps", subratlla Serra.
De fet, l´autor es confessa com un gran procrastinador, que es permet en ocasions passar la devoció per davant la devoció. "Explico i exposo com tres coses molt centrals i importants de la meva vida les vaig trobar perquè no les buscava, és a dir, perquè procrastiniava", revela. "Destaco la capacitat de planificar, però de planificar fins i tot la capacitat de saltar-te la teva pròpia regla", insisteix, fins i tot a risc de sentir que es perd el temps. Perquè el temps, conclou, "no es perd mai, simplement trancorre".
Algunes de les conclusions pràctiques que ha après Serra i que aplica en la seva rutina és que "l´ordre dels factors en qualsevol activitat sí que altera el temps d´execució total". Al llibre, l´escriptor ha creat un conte en forma de sextina (un poema escrit en una forma estròfica medieval) per il·lustrar aquesta constatació: ´La Sixtina del bar´.
El llibre, en sí mateix, és una demostració pràctica de com Màrius Serra enfoca la gestió del seu propi temps. L´objecte, en aquest cas, és el temps invertit en la lectura. L´autor disposa el ´temps estimat de lectura´ de cada capítol, fins i tot de determinats fragments dels capítols, i permet així fer un càlcul estimat de la seva lectura total o bé "transversals" per fragments de capítols.
La raó és simple, exposa. Si tu saps el temps de lectura d´un llibre, "potser això desactiva aquell estrès" de pensar que no tens temps. I és que aquest estrès, diu, "prové de la falta de consciència del temps de què disposes, i de ser sobirà sobre la gestió del teu temps".
Amb tot, en aquest sentit reconeix que la problemàtica de la gestió del temps és també col·lectiva, i no només individual. "Estic plenament d´acord amb l´actual debat sobre els horaris que hauríem de tenir tots; col·lectivament no ho tenim ben resolt i això sí que és un tema que sobrepassa l´individu", convé.
Text
