Vestits amb la mateixa samarreta i esmolant els nervis de la setmana de l'estrena, Ruth Matamala, Xavier Ventosa i Manel Justicia van posar ahir sobre la taula els arguments de Qui vol el llop?, la cantata del Cantaxics que reunirà diumenge al teatre Kursaal de Manresa 870 nens i nenes de 3 a 8 anys d'una vintena d'escoles de música de la Catalunya Central. Promoguda per l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), Qui vol el llop? és la novena producció que, consecutivament, s'organitza des d'aquestes comarques.

Matamala, coordinadora del Cantaxics de l'ACEM; Ventosa, compositor i director de la cantata, i Justicia, creador del conte, les il·lustracions i la posada en escena, repeteixen equip un any després de Queralt somiatruites. I estan encantats de poder-ho fer. Per primer cop després de dues edicions, la cantata no està lligada a la celebració de cap efemèride ni institució. I això els ha atorgat «llibertat absoluta» per crear un muntatge que fa una crida a la tolerància i aposta pels sentiments. Pensant sobretot en la franja d'edat a qui s'adreça, han confegit una cantata «fàcil» quant a comprensió dels textos i la música, que, com ahir explicava Matamala, «ha connectat molt amb els alumnes». Els petits estudiants i els seus professors la comencen a preparar el gener i «han de tenir temps de fer-se-la seva». I sembla que van pel bon camí.

Els animals són els protagonistes d'una cantata que protagonitza el llop. Una història que Justicia feia temps que tenia al calaix i on el llop, que sempre fa el paper de dolent als contes, canvia completament de registre: «m'ha agradat donar-li la volta perquè, en realitat, no tot és blanc o negre». Així, a Qui vol el llop?, el protagonista viatjarà pel món (Pol Nord, Japó, Índia...) a la recerca d'altres llops i, en definitiva, a la recerca d'estima i amics. La cantata reivindica el sentiment del «plor: de tristesa, d'alegria, de ràbia, d'emoció», i l'itinerari pel món ha permès al compositor Xavier Ventosa «tibar de tòpics musicals» per elaborar una partitura que «soni creïble». Des del so de les danses tribals dels indis americans a la factura Bollywood made in Índia.

El secret el formen cançons senzilles amb lletres fàcils que transmetin, diu Justicia, «un missatge». En aquest cas, subratlla Matamala, es tracta de «no posar etiquetes» als altres sense conèixer-los, un tema que «lligaria, tot i que la cantata no està pensada en aquest sentit», amb els prejudicis que envolten la immigració.

Per primer cop, la cantata està estructurada com una obra teatral (en cinc actes i sis cançons) i la posada en escena anirà a càrrec dels Maîtres (el mateix Justicia, Quico Esquius, Joan Molina i Joan Rojo) que interpretaran els diferents personatges de l'obra conjuntament amb Elena Ribera, que farà el paper de lloba i, per primer cop, cantarà un dels temes amb els nens. A l'escenari i sota la direcció de Ventosa, set músics: Rafa Adobas (flauta travessera), Clara Vilanova (clarinet), Cristina Hernàndez (trompa), Joan Pérez-Villegas (percussió), Mariona Casellas (piano), Andreu Soldevila (violí) i Joan Druguet (contrabaix).