23 de març de 2017
23.03.2017
40 Años
40 Años

Genís Sinca: 'Cendrós era un independentista que va penjar l'estelada quan no ho feia ningú'

El periodista i escriptor manresà Genís Sinca presenta avui a l'Espai Plana de l'Om la biografia de l'home que va internacionalitzar Floïd

25.03.2017 | 00:36
Genís Sinca signa la biografia de J.B. Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l´empresari del popular Floïd que avui es presenta a Manresa

El manresà signa la biografia d'una personalitat polièdrica, popular per l''aftershave', però que posa a l'abast del públic la faceta de mecenes cultural i catalanista de Joan Baptista Cendrós, que va ser un dels fundadors d'Òmnium, i un nom que encara avui dia genera controvèrsies

«El meu punt de partida era similar al del lector». És a dir, les populars ampolletes de Floïd i poc més. Tot això era el que el manresà Genís Sinca sabia de Joan Baptista Cendrós (Barcelona, 1916-1986) quan, fa uns anys, la família li va demanar si volia escriure la biografia de l'empresari, mecenes i catalanista associat per sempre més a la famosa loció per a després de l'afaitat que han fet servir milions d'homes arreu del món des dels anys 30 del segle passat. Però en obrir caixes i armaris, el periodista i escriptor manresà va descobrir un munt de facetes poc o mal conegudes que ha plasmat en el llibre El cavaller Floïd (Proa), que presenta avui (19 h) a l'Espai Plana de l'Om de Manresa en companyia de Laura Cendrós, filla de J. B. Cendrós i promotora cultural, i de l'alcalde de la capital del Bages, Valentí Junyent.


Per què en sabíem tan poc, de Joan Baptista Cendrós?
L'autoestima dels catalans és tan baixa que no permet ni tan sols felicitar-nos dels personatges que han fet molt pel país. Un exemple és l'Albert Boadella, que va estar a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, a la qual Cendrós va aportar diners, i d'on va sortir el grup Els Joglars. El 1998, gairebé quaranta anys després, aquest individu va estrenar l'obra La increïble història del Dr. Floït & Mr. Pla, on ridiculitzava Cendrós, que tant s'havia significat en favor del teatre i la cultura.

Però Boadella és Boadella. Un cas aïllat.
No tan estrany, no tan. És el to que hi ha. De Cendrós n'ha quedat la part més fatxenda, que s'ha menjat la seva faceta de mecenes; va fer una feina de mecenatge de la cultura catalana impressionant. Però no ens hem mogut del primer punt. És com si, amb els anys, prevalgués la imatge de Cruyff com a mal home de negocis i no com el jugador que va ser. A Cendrós li passa el mateix: va crear una imatge d'ell molt excèntrica, era un provocador, als anys 50 anava amb americanes i botines roses, un gran iconoclasta. Però estem davant d'un home que va repatriar l'editorial Proa, que malvivia a Perpinyà, que va crear el Premi Sant Jordi de novel·la, que va fundar Òmnium Cultural...

J.B. Cendrós, però, és conegut sobretot per l''aftershave' Floïd.
El seu pare era un barber que sabia de llibres quan les barberies eren llocs de trobada. Va morir l'any 1937, i en Joan Baptista, tot just als vint anys, va passar a ser el conseller delegat de l'empresa que havien muntat el pare i el tiet, ja a Barcelona, quan van inventar el Floïd.

Avui dia, Cendrós encara té enemics?
Gent que hauria pogut fer molt més i s'adona que aquesta generació està guanyant la batalla. El 1977, Cendrós era a l'Hotel Majestic el dia que hi va haver una manifestació catalanista al passeig de Gràcia de Barcelona. Al seu costat, Ramon Trias Fargas li va dir: «Cendrós, això no passarà mai més». Haurien caigut d'esquena si haguessin vist les mobilitzacions d'aquests últims anys. És inaudit com els catalans reivindiquem una cultura que van voler esclafar.

Pocs empresaris haurien fet el que va fer Cendrós?
El 1961, cinc empresaris van fundar Òmnium Cultural: Pau Riera, Joan Vallvé, Fèlix Millet, Lluís Carulla i Cendrós. Hi havia gent amb cognoms com Puig i Samaranch que s'adonaven que Cendrós tenia raó, però ells manaven. Ara bé, gent com Carulla i Cendrós tenien molts diners. I les activitats d'un Cendrós provocaven un cataclisme a l'alta societat barcelonina: «què està fent?!», deien. La burgesia catalana s'havia venut l'ànima al diable als que ens volien aixafar.

L'alta burgesia encara el mira malament?
Aquests dies està passant una cosa molt curiosa. Ha sortit el llibre i, també, hi ha l'exposició sobre Cendrós que hem fet amb la Laura Cendrós al Palau Robert. Hi ha molts fills d'aquestes famílies de la burgesia catalana que van a la mostra o em veuen parlar a la televisió i es fan preguntes? Els joves pregunten als pares com és que no sabien pràcticament res de Cendrós. Jo he vist almenys dos cops, a l'exposició, com alguns d'aquests joves tenen dificultats per parlar català.

Tota una experiència antropològica.
I tot això ho ha fet un tio de Manresa, i en català. Aquesta gent no s'adonen que els han enganyat: a Madrid se'n riuen, del seu castellà! Cendrós venia de Valls, no pertany a cap saga, no hi ha un arbre genealògic de l'alta burgesia al seu darrere.

A les esquerres, com els cau un personatge com Cendrós?
No entenen que hi ha moltes maneres de reividicar els teus orígens, i que aquí no sobra ningú. Però som el país de les enveges i els criticaires. Òmnium, Proa, l'Enciclopèdia Catalana? Cendrós va ser en l'origen o la resurrecció d'aquests projectes que encara duren. L'únic que va fracassar va ser allò que va fer amb Jordi Pujol, l'Esquerra Democràtica de Catalunya i Banca Catalana.

En el llibre explica que, en el funeral de J. B. Cendrós, Pujol va abandonar el seu banc i va anar a donar el condol a la vídua: «els familiars i amics sabien que aquella mort tocava de prop Pujol i que l'afer Banca Catalana havia fet patir Cendrós fins a uns extrems insospitats».
Cendrós no era un autonomista, sinó un independentista que va penjar l'estelada quan encara no ho feia ningú. En un viatge als Estats Units, va veure que tothom tenia la bandera al jardí, i ell es va preguntar per què no ho hauria de fer si la catalana era la seva cultura.

Parlàvem de les esquerres?
Una de les operacions més desconegudes que va finançar Cendrós va ser el debut de Raimon a París el 1966. Ho va muntar Òmnium, com explica Narcís Bonet, però no es podia dir perquè en aquell moment hi havia recels cap a Òmnium per part dels exiliats catalans, del Centre Català? Si dèiem que al darrere hi havia Òmnium, no haurien vingut al concert. I això era perquè Òmnium l'havien fundat uns empresaris, gent de diners.

L'eterna disputa sobre pedigrís antifranquistes?
Això és com la famosa gauche divine de Barcelona, que pecava de castellanització. Aquest és el drama del carrer Tuset.

Com va anar la repatriació de Proa?
El propietari de Proa, Josep Queralt, es va haver d'exiliar per la guerra civil i vivia en condicions precàries a Perpinyà. Va aconseguir publicar noranta-nou llibres. Per a Cendrós, tornar a tenir Proa era molt important, i per això va comprar l'editorial i va fer un centenar de títols més.

Amb operacions com aquesta, s'entén que a una certa esquerra li faci coïssor que un home de diners fes actuacions de salvament i redreçament cultural.
Imagina't! Cinc empresaris fundant Òmnium! Als Estats Units, a un pintor li donen una beca Rockefeller per fer uns quadres i ningú ho qüestiona. Aquí, que un empresari posi diners en la cultura ja es veu malament. Cendrós també va comprar l'editorial Aymà i va publicar les novel·les de James Bond en català? però no es va oblidar dels altres mercats i les va treure també en castellà.

Les relacions amb el règim devien ser dures.
L'any 1966, Cendrós va voler publicar la Història de Catalunya Il·lustrada, de Soldevila. La censura li ho va prohibir i Cendrós se'n va anar a Madrid a veure Manuel Fraga. La reunió va ser tensa i, en un moment donat, el ministre li va dir: «para impedir la publicación de tales libros estoy dispuesto a coger de nuevo el mosquetón». Cendrós ja tenia el que volia! Quan va arribar a Barcelona, va anar a Aymà i va reunir l'equip, gent com Joan Oliver, Lluís Permanyer, Ainaud de Lasarte, i els ho va explicar. Ho van redactar en una carta, en van fer milers de còpies i la van distribuir arreu, fins i tot al mateix Fraga. Va rebre molts suports.

Però el llibre es va quedar sense públic?
El problema era que feia ressaltar la bandera catalana a la portada. Es va publicar l'any següent, amb la coberta en blanc-i-negre.

Cendrós anava al límit.
Era un activista. Un cop, un llibreter li va oferir una carta en què Lorca lloava Barcelona i Catalunya. La va comprar per 60.000 pessetes i la va publicar el 1967 com a nadala.

El règim tenia les de guanyar.
La clau és que Cendrós tenia amics, i sempre deia que era milionari en dòlars. Encara que el volguessin enfonsar aquí, tenia seus a Londres, a Nova York... El Floïd anava molt i molt bé. Si l'haguessin empresonat, s'hauria muntat un bon enrenou. El règim va tancar Òmnium i va detenir els membres de la junta, però no va passar d'aquí. Eren empresaris potents.

El llibre ha molestat algú?
Bé, crec que no tenen arguments.

Això vol dir que sí?
Sí.

De qui parla?
Hi ha hagut protestes ? Quique Jorba, el seu cunyat, que Cendrós havia col·locat a l'empresa i que el 1979 li va fer el llit quan li va prendre la representació de Parfums Rochas. Jorba no suportava el vessant catalanista de J. B. Hi ha gent de l'entorn de Cendrós que està en procés de reflexió i s'han de preguntar on se situen, perquè no es pot ser a les dues bandes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema