Qui conegui qui va ser i què va fer el periodista manresà Josep Maria Planes (1907-1936) podrà aprofundir en la seva persona i en la seva obra. I qui ho desconegui podrà descobrir-lo. Aquest és l'objectiu de l'exposició A propòsit de Josep Maria Planes (1907-1936), que aquest divendres (19 h) s'inaugura a l'Espai 7 del Casino de Manresa en la primera mostra retrospectiva que s'ha organitzat per divulgar l'obra d'aquest manresà, precursor del periodisme d'investigació a Catalunya, en l'Any Planes.

Comissariada pel periodista i professor de la UVic-UCC Jordi Serrat i pel manresà Jordi Finestres, biògraf de Planes -amb qui conviu des de fa més de vint anys -, l'exposició vol «plasmar la feina de Josep Maria Planes i la devoció pel seu ofici a través dels seus articles, del seu pensament i del seu compromís, amb el periodisme, el país, la lliberat, la democràcia, la República...», explica Finestres. Planes ja no és el personatge que es va trobar Finestres fa vint anys, quan era una figura que s'havia de rescatar de l'oblit i de la qual pràcticament «no se'n sabia res», però les iniciatives per apropar-lo al gran públic mai no són sobreres. En especial a Manresa. «Era aquí on s'havia d'estrenar la mostra, sobretot perquè es tingui consciència de qui es vol nomenar fill il·lustre», remarca Finestres.

La mostra està dividida en dotze apartats, treballats en plafons, que comencen amb el vincle del periodista manresà amb la seva ciutat i Sant Mateu; continua amb els inicis periodístics de Planes a la ciutat, abans d'instal·lar-se a Barcelona; ressegueix la seva trajectòria professional i acaba amb un retrat dels anys 30. L'exposició vol ser, també, assegura Finestres, una manera de «reivindicar Manresa i la comarca com el lloc d'origen d'un dels periodistes més importants de la Catalunya del segle XX».

El primer article de Planes amb signatura en un diari va ser a El Pla de Bages, el 19 de juliol del 1924, quan tenia 17 anys. Dotze anys més tard, Planes, amenaçat de mort per la FAI pels seus incòmodes reportatges d'investigació, seria assassinat amb set trets a la carretera de la Rabassada. Tenia 29 anys. El motiu? «Denunciar tot allò que posava en perill la República, vingués de la banda que vingués». És per això que la imatge que es tradueix de la seva figura és, per a Finestres, «la d'un periodista que no es ven a ningú». Planes es converteix, remarca el comissari de la mostra, «en la primera víctima mortal per exercir amb valentia el periodisme» en uns anys convulsos.

Una de les peculiaritats de la personalitat calidoscòpica de Planes és l'excel·lència amb què conrea tot allò que escriu, ja siguin cròniques esportives («les de la Volta Ciclista a Catalunya dels anys 1935 i 1936 són incomparables»), les polítiques, les de societat... «era un periodista total. Tenia ganes de viure-ho tot». Pràcticament un segle després i amb els canvis que ha sofert l'ofici es fa difícil «traslladar» una figura com Planes a l'actualitat.

Dissenyada per Enric Comallonga, la mostra, que es podrà veure fins al 17 d'abril, inclou originals de premsa dels mitjans on va col·laborar -El Be Negre, La Publicitat, Imatges-, mobiliari de l'època per «respirar l'ambient del periodisme dels anys 30» i un audiovisual realitzat per alumnes de periodisme de Vic amb experts que valoren el paper del periodista. Però, qui és Planes per a Finestres? «Un referent. Quan penso en periodisme, penso en Planes».