Jorge Pardo (Madrid, 1956) transita entre el jazz i el flamenc. Toca el saxo tenor i soprano, i també la flauta travessera. El 2013 va ser guardonat amb el premi al Millor Músic de Jazz Euopeu, i d'aquesta manera es va convertir en el primer músic de l'Estat espanyol en rebre el reconeixement. I la cirereta del pastís va arribar dos anys després quan li van donar el Premi Nacional de Músiques Actuals, concedit pel ministeri espanyol d'Educació, Cultura i Esports.

Com es cataloga, com a músic de jazz o de flamenc?

No faig banderes de res perquè no m'agrada, que la gent ho decideixi. A les botigues, no saben si col·locar els meus discos a la prestatgeria de jazz, flamenc, o música ètnica.

Vostè converteix l'instrument en una veu poètica.

Les escoles de música ensenyen una tècnica virtuosa per fer moltes floritures i aconseguir un so increïble perquè arranqui els aplaudiments del públic, i jo m'he centrat en una manera de tocar més cantada, profunda, honda.

Tocar amb molts músics i encara més en el món del jazz, és un dels millors mètodes per aprendre?

Sens dubte. No sóc un músic acadèmic, no he tingut aquesta formació. La meva formació ha estat tocar amb diferents músics, uns molt reconeguts pel gran públic i d'altres que no tenien tant nom però que també m'han aportat molt i he après d'ells.

Alguns d'aquests músics de renom amb qui heu compartit escenari són Paco de Lucía i Camarón de la Isla. Què ha après d'ells?

Van ser una de les pedres angulars de la meva informació. Avui en dia en els conservatoris d'Europa i del món pots complementar la teva formació musical on vulguis i informar-te de com tocar Bach, o Mozart, o qui sigui, però és molt difícil per no dir impossible conèixer la saviesa del flamenc si no et submergeixes dins del flamenc. L'única manera possible és tirar-te al bassal i amarar-se del fang, amb els seus avantatges i els seus inconvenients. Jo em vaig tirar al bassal amb la sort que vaig anar a parar amb els millors, amb els que tenen més qualitat.

El van canviar molt com a persona i com a músic?

Moltíssim. La música és un art, no una professió que vas a treballar amb un horari concret i quan acaba la jornada tornes cap a casa, et canvies la granota pel pijama i veus la tele. És un art que exerceixes en totes les direccions i sentits, no fitxes i te'n vas a dormir, et quedes i vas a prendre una cervesa i t'expliques uns acudits i aprens de tot.

Camarón va ser tractat en vida per força gent de forma injusta?

Ara es vesteix Camarón com un ídol, un déu pel món gitano, però fa 30 anys era un cantant bastant desconegut dins del món musical. Els mateixos cantants de flamenc que ara s'omplen la boca parlant bé de Camarón deien que no sabia cantar.