Els sonets de Shakespeare en la traducció de Gerard Vergés, el Satíricon de Petroni que és considerada la gran novel·la de la literatura llatina i uns antievangelis de factura jueva en els quals, entre d'altres perles, s'afirma que Judas va orinar sobre Jesús per impurificar-lo. Amb aquest trident de títols d'alt voltatge literari i històric es presenta el segell Adesiara, de Martorell, a la gran cita del 23 d'abril. «Ja sabeu que no programem pensant en cap data, però fem deu anys i podem dir que som davant del nostre Sant Jordi més potent», va assegurar ahir l'editor Jordi Raventós.

«A l'edat mitjana, els jueus van ser molt perseguits, i se'ls va voler separar, arruïnar i humiliar», va explicar ahir Manuel Forcano, que ha traduït de l'hebreu i l'arameu Els antievangelis jueus: «la solució per evitar-ho, era convertir-se. Però hi havia una altra opció: riure-se'n. I es va posar per escrit una tradició oral més antiga de rondalles que ridiculitzaven Jesús, l'església i les institucions i els rituals cristians».

El volum que publica Adesiara inclou dues de les versions jueves més assenyalades de la vida de Jesús -«que van quedar fora del cànon bíblic com els evangèlics coneguts com a apòcrifs»- i tres de la història de Simó Kefa, que seria l'apòstol Pere. És en aquest context que en un d'aquests escrits podem llegir com Judes Iscariot va voler fer baixar Jesús de l'estat de levitació en el qual es trobava per tal que «provés d'impurificar-lo orinant-li al damunt». Però, com que «l'un no podia dominar l'altre», tots dos «sollats d'orina van esdevenir impurs». Tal com va apuntar Forcano, «les autoritats rabíniques del judaisme modern han rebutjat aquests textos».

Tampoc no deixa indiferent al lector el Satiricón de Petroni que Adesiara presenta en català i en llatí gràcies al treball de Sebastià Giralt, qui va afirmar que es tracta de «l'obra més original i més enigmàtica de la literatura llatina». La història presenta les aventures i desventures de dos amants homosexuals en la Roma del segle I, fet que converteix la novel·la -«un gènere considerat menor en l'antiguitat»- en un testimoni extraordinari de la vida quotidiana de la capital imperial. Sobre l'autoria recauen alguns dubtes, però hi ha un cert consens en assignar-la a Petroni Níger, un noble romà de la cort de Neró que es va suïcidar l'any 66 en caure en desgràcia.

«El Satíricon és una obra fragmentària que hauria tingut una extensió comparable a textos com Guerra i Pau», va indicar Giralt: «fins on ha estat possible, hem reconstruït els buits, a partir d'al·lusions de la novel·la i d'altres autors, sempre indicant-ho al lector». Segons el traductor, «la influència de la novel·la en la literatura moderna és molt gran, tot i que sovint ha quedat soterrada, però la trobem des de la picaresca castellana fins a autors com Cervantes, Shakespeare, Flaubert, Joyce, Wilde i Terenci Moix».