Manresa devia un reconeixement a Joan Soler Foyé i, ahir al vespre, finalment, li va fer. Va ser dins del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya Clam, que avui s'acaba. No serà l'únic que li farà. La intenció era aprofitar l'ocasió per lliurar a la família la medalla de la ciutat al mèrit cultural concedida a Soler aquest any. Aquesta entrega, però, s'ha deixat per a més endavant per fer-ho en un acte oficial al saló de sessions de l'ajuntament. La intenció és que sigui abans de l'estiu, va informar, ahir, la regidora de Cultura, Anna Crespo, a Regió7.

Una vuitantena de persones van assistir a l'homenatge, celebrat a l'auditori de la Plana de l'Om. No hi van faltar la seva esposa, Teresa Gener, ni els tres fills del matrimoni, entre altres familiars i amics del finat. A l'escenari, mentre una pantalla projectava un muntatge amb fotografies de diferents moments de la vida de Soler, col·laboradors i amics seus van parlar de la seva figura i obra. Moderats per Joan Barbé, van intervenir en l'acte: Joan González, fundador i productor de Paral·lel 40; Enric Roca, cineasta independent i membre de Cineclub Manresa; Carles Muñoz, director de cinema i càmera i muntador de bona part dels treballs de Soler; Manel Martínez, cap de producció de Cinefilms, la productora de Soler, i Jesús Fernández, coordinador del festival Clam.

Tal com va comentar Martínez en una de les seves intervencions, si per alguna cosa va servir repassar la trajectòria de Soler va ser per cor-roborar que va marxar massa d'hora; per lamentar tot el que podria haver fet. Un càncer se'l va endur el 8 de febrer de l'any 2014. Tenia 51 anys. Muñoz va explicar que en els darrers treballs que havia realitzat el cineasta havia expressat la seva voluntat de deixar la direcció per centrar-se en la producció.

Els nens del Nepal, guanyadora del Goya al millor curt documental el 2004; la colpidora Abandonatii, que ahir es va projectar i que va estar nominada al Goya el 2006 en la mateixa categoria, i La ciutat de Plácido, documental sobre el rodatge a la capital del Bages del film de Berlanga, nominat a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera, són només alguns dels treballs de Soler, que va estudiar direcció cinematogràfica al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya i va ser un dels fundadors i directors del Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa. Ahir, a la sala d'exposicions de la Plana es va poder veure una mostra de record del manresà i moltes de les fotografies que hi havia eren precisament retalls del Fecinema.

L'estima per la seva ciutat

La taula rodona va servir per valorar els documentals amb contingut social que Soler va saber defensar tan bé. Muñoz va explicar que quan feia un treball no el donava per acabat fins que no s'estrenava a Manresa, i Martínez va recordar que justament va ser en la primera edició del festival Clam, l'any 2004, que va retrobar Soler, amb qui havien estat amics de més joves, i amb qui van recosir l'amistat i i van compartir projectes a través de la productora del manresà, Cinefilms.

Joan González va insistir a remarcar que «era una bona persona». Hi va haver molts elogis a Soler i tots van anar en la direcció de constituir la personalitat d'una persona compromesa, permeable, humana, valenta, tossuda, capaç i respectuosa quan es tractava d'entrar en la vida dels altres per fer un rodatge. També, algú molt lligat a la seva ciutat. «Un home tranquil», van dir. Molt inquiet, que no acabava un projecte i ja en començava a idear un altre. I amb capacitat de reinventar-se quan els resultats no eren els que esperava. També es va posar en relleu la seva capacitat per «obrir camins». És el que va fer amb el documental quan encara era un gènere amb poca presència, a diferència d'ara

Soler, que va fer una molt breu incursió en la política local l'any 2011, en què es va presentar com a alcaldable de la candidatura Manresans, va ser una persona que el que va viure ho va viure molt intensament. Algú que estimava la vida. Llàstima que la seva fos massa curta. Ahir, tothom va celebrar que, per fi, la seva ciutat li retés l'homenatge pendent.