Passen més o menys desapercebudes però encara n'hi ha 148 en façanes d'habitatges de Manresa. Les plaques del Ministerio de la Vivienda franquista tenen les hores comptades perquè l'Ajuntament ha activat el compte enrere per eliminar aquests vestigis de la dictadura en l'espai públic amb la finalitat «de fer un acte de recuperació de la dignitat de les víctimes de la guerra civil i la dictadura», tal com van explicar ahir la regidora de Cultura, Anna Crespo; la tècnica de patrimoni de l'Ajuntament, Mercè Argemí; i el director del Museu Comarcal, Francesc Vilà. Tots tres van presentar l'actuació que porta a terme el consistori juntament amb l'historiador Jordi Bordes, que ha realitzat durant el darrer mig any el cens dels habitatges que conserven les plaques.
Amb lemes com «Esta casa está acogida a los beneficios de la Ley de 15 de febrero de 1954» i «Edificio construido al amparo del régimen de Viviendas de Protección Oficial», les plaques estan escampades per tota la ciutat, si bé se n'observa una certa concentració en barris com la Sagrada Família, la Plaça Catalunya i la Parada, indrets que van experimentar un notable creixement urbanístic durant el franquisme. L'Ajuntament va enviar ahir als propietaris dels habitatges, bàsicament comunitats de blocs de pisos, les cartes en les quals s'indica que tenen un termini d'un mes perquè siguin ells mateixos els qui retirin la placa. No hi estan obligats i, en cas que no ho facin, serà la brigada municipal qui procedirà a treure-les.
Tres precedents
El primer inventari de les plaques franquistes el va dur a terme la historiadora Vanessa Bertran el 2003 culminant un procés inicial que va començar el desembre del 2000 quan el Parlament de Catalunya va aprovar la retirada dels símbols franquistes de l'espai públic. El 21 de maig del 2001, el ple de l'Ajuntament de Manresa va acordar fer un recompte de la simbologia present a la ciutat i sol·licitar la retirada de les plaques, la gran majoria de les quals exhibeixen l'anagrama falangista del jou i les fletxes.
Com que no hi havia cap cens que servís per identificar el total de rètols presents a les façanes, la historiadora Vanessa Barberà va recórrer els carrers de la ciutat i va elaborar un inventari que va localitzar prop de quatre-centes plaques, d'onze tipus diferents. Nous acords presos al ple consistorial els anys 2006 i 2008 van continuar instant a l'extracció, i entre el 2008 i el 2009 es van dur a terme altres accions: la retirada de la medalla d'or de la ciutat de Manresa atorgada a Franco; canviar el nom del carrer Bisbe Perelló pel de Maria Aurèlia Capmany i el de l'Alcalde Montardit pel de Maternitat d'Elna; i treure l'escut de la façana de l'edifici de Correus i les plaques de simbologia feixista del cementiri municipal.
No obstant això, a hores d'ara encara hi ha 148 plaques en 148 habitatges de la capital bagenca, la immensa majoria en blocs de pisos, si bé també en figuren encara no una desena en habitatges unifamiliars. Per posar remei a aquesta situació, s'ha activat la darrera fase d'un procés que es va reiniciar el 22 d'octubre del 2015 quan el ple de la corporació municipal va acordar donar un nou impuls a l'eliminació total de simbologia franquista de l'espai públic. Un propòsit que s'ha vist reforçat per una nova i recent disposició del Parlament que fixa el termini d'un any a partir del 31 de març del 2017 per a la retirada de les plaques dels edificis que ja no tenen la condició de protegits. Ignorar-ho comportarà sanció, una multa que pot arribar fins als 9.000 euros.
Fins ara, dels 148 darrers propietaris (o comunitats de propietaris) amb plaques a la façana, 51 ja havien donat el seu permís i 97 encara no ho havien autoritzat. Un fet que Francesc Vilà va atribuir més a la desídia que no pas a «cap conflicte» amb propietaris nostàlgics de l'antic règim.
Al fons del museu
Un cop s'hagin retirat el centenar i mig de plaques que encara estan col·locades, un procés que culminarà a mitjan juliol, segons la previsió de la regidora Anna Crespo, el Museu Comarcal de Manresa, dipositari del conjunt, i l'Ajuntament promocionaran una activitat pedagògica, adreçada «sobretot als més joves». La voluntat del consistori és que «esdevinguin un material històric útil contra l'oblit i per l'educació per la pau, el respecte a les persones i la llibertat». Sobre la naturalesa d'aquesta activitat de reparació de la memòria de les víctimes del feixisme, la titular de Cultura no va poder avançar res perquè, va apuntar, encara s'ha de concretar.
Amb aquesta acció, l'Ajuntament creu que ja no quedarà simbologia franquista a la vista en els carrers i places de la ciutat. No obstant això, l'equip de govern i el museu insten la ciutadania a denunciar els símbols que «enalteixin els feixismes i totalitarismes».
Les plaques que són objectes de la campanya tenen el jou i les fletxes com a elements més visibles de la seva identitat franquista. Si bé en algunes de les plaques, que fa més de mig segle que són a l'aire lliure, no s'aprecien gaire aquests símbols pel desgast patit, els enunciats que remeten a lleis aprovades per la dictadura són prou identificadors de la seva procedència.
