El festival D'A, un dels esdeveniments cinèfils imprescindibles de la temporada barcelonina (enguany hem pogut gaudir de dues de les perles més enlluernants del 2016, Porto i Malgré la nuit), es va cloure diumenge passat però continuarà aquesta setmana a Manresa, Berga i Igualada. A Manresa ho farà amb la projecció de dos títols de la seva programació. El primer d'ells, La región salvaje, es projectarà aquest dijous. És el darrer llargmetratge (Lleó de Plata a Venècia 2016) d'Amat Escalante, una de les veus més rotundes, singulars i heterodoxes del nou cinema llatinoamericà que ha emergit en la darrera dècada. Aquest realitzador mexicà respira el mateix alè trencador que el seu paisà Carlos Reygadas (l'autor de les memorables Batalla en el cielo i Post Tenebra Lux) i ho certifica novament (i de la forma més contundent) amb el seu nou i controvertit treball. La región salvaje ens capbussa en un triangle amorós que es complica fins a nivells extrems amb la presència d'un alienígena dotat d'un poder sexual aclaparador. Escalante ens sorprèn (i captiva) amb un còctel vertaderament explosiu que sap encaixar, sense que gri-nyoli cap peça, el realisme social més brutal (el creador asteca sempre ha denunciat les xacres que estan esmicolant el seu país) i el fantàstic més imaginatiu. Una raresa més que recomanable. A Berga es projecta Hermia & Helena, de Matías Piñeiro, i a Igualada, Estiu 1993, de Carla Simón. -
