L'obra de Marc Sellarès a Andorra: Mites grecs, èxodes i natura

Som és com una recreació del mite d'Enees, qui es considera el primer refugiat de la història en fugir de Troia. És un cant a l'esperança però també el reflex de la duresa a la qual s'enfronten aquests homes i dones que es veuen obligats a marxar de la seva terra. Són dos nens, un porta en braços l'altre. De fet, els models que han inspirat les figures dibuixades damunt les pedres són els fills de Sellarès. L'escultor i bomber està d'allò més satisfet amb el projecte. I amb la repercussió que està tenint.

Som és el muntatge estrella de la segona edició de la Biennal Land Art, un certamen que porta mig centenar d'obres d'art en diversos punts del Principat. La majoria entre el paisatge andorrà, a les seves muntanyes. Com l'obra de Marc Sellarès. «Havia fet intervencions més grans», com la del bosc de les creus, a Òdena, «però la dificultat era treballar en una tartera, era tot un repte. I n'estic molt content. Ha quedat com pretenia. Com l'havia ideat», remarca l'escultor, sense oblidar que encara es recupera de les ferides de guerra. ferides de guerraUn notable trencament fibril·lar producte de la caiguda d'un roc de considerables dimensions damunt una cama mentre es movia per col·locar la lona allí on pretenia. Han estat deu dies de feina intensa. «Deu hores de tensió contínua, de molt mal treballar», entre els rocs d'una tartera enorme a la falda del pic del Carroi, a la solana andorrana, al centre del país.

Sellarès s'ha fet acompanyar d'altres bombers -ell és caporal del Parc de Barcelona- i d'un parell d'artistes també bagencs que l'han ajudat a moure teles. A fixar-les amb pedres de la mateixa tartera. Sort n'hi ha hagut que tots estan preparats físicament. Altres companys que van treure el nas pel Carroi abans de tirar endavant el projecte no s'hi van veure pas amb cor. «He treballat amb gent excepcional», recorda l'escultor de Sant Salvador. Justament, el camp de futbol del municipi va servir de banc de proves. Per estirar les teles. Per modelar els dibuixos. Per crear les quadrícules que llavors es passarien a la tartera, plena de pendents. Només una dada: la lona necessària per donar forma al rostre de l'infant més gran pesa setanta quilos. I si no n'hi havia prou amb crear un parell de figures planes, Sellarès les ha volgut convertir en tres dimensions, fet que ha obligat a donar una clau de volta més al muntatge, a girar-lo de forma adequada.

Referent del Land Art

Si algú té curiositat, temps i ganes de pujar fins a Andorra durant les properes setmanes i observar el projecte, un dels punts des d'on millor es veu és des de la zona de Caldea. O des de tocar del centre comercial Illa Carlemany, al bell mig de la zona de botigues per excel·lència del petit país. Som -tots podem ser refugiats algun dia, recorda Sellarès, que d'aquí en surt la denominació- és «el símbol de la biennal», afirma el seu comissari, el dissenyador andorrà Pere Moles. El Land Art 2017, que s'acaba de posar en marxa i s'ha de perllongar fins al 28 de juliol, està dividit en tres grans eixos.

L'obra de l'escultor bagenc s'emmarca en el primer: el que s'ha anomenat El camí dels drets humans, que s'estén des del coll de Jou, a Sant Julià de Lòria, fins al port del Siguer, al parc natural de Sorteny, a Ordino. Trenta quilòmetres lineals a bord dels quals s'han ubicat diversos muntatges. Un camí que pretén ser l'evocació d'aquella ruta que molts catalans, molts espanyols, van emprendre per fugir del franquisme i que molts europeus van usar en sentit contrari per mirar d'evitar les urpes del nazisme.

El motiu triat també va convèncer d'allò més Marc Sellarès, de qui Moles ja tenia bones referències, i van acabar coincidint i posant fil a l'agulla a la col·laboració fa uns mesos en trobar-se en un acte a l'Ateneu Barcelonès. «Treballo molt temes socials i que em passen al meu voltant», diu l'artista bagenc, que ja havia fet altres projectes inspirats en els refugiats. Els seus dos infants de Som són dos germans que caminen sense deixar de mirar allò que deixen enrere. Mirada trista. «Alguna persona diu que es tracta d'una imatge molt bèstia. Però ja és això, la idea del refugi», deixa anar Sellarès, que reconeix que l'obra andorrana li està proporcionant un notable ressò i obrint noves portes. «És fantàstic», admet tot recordant que «fa molts anys» que es dedica a l'escultura, a la creació visual, i que ara en recull els fruits més preuats. Té en cartera històries a Xile, aneu a saber si a la franja de Gaza? i més a prop també l'Ajuntament de Manresa recentment l'ha contactat.

«El vaig convidar a participar a la biennal, li vaig dir si es veia capaç d'omplir la tartera del Carroi. I la seva proposta de seguida ens va encantar», reconeix també el comissari de la mostra a l'aire lliure (una part, la que fa referència al segon eix, es fa a cobert, en una antiga fàbrica de llanes, a Escaldes-Engordany). Pere Moles té clar què fa de Som el projecte estrella del Land Art andorrà. «D'entrada és una ubicació que sense voler te la trobes. Tothom l'ha vist. I després hi ha la dificultat que ha tingut» l'artista. I les dimensions. «Hi ha molts metres de lona. Només un paquet molt gran que es va pujar en helicòpter crec recordar que pesava 600 quilos», explica el comissari. Altres paquets més petits els han pujat a coll Sellarès i els seus col·laboradors.

No ha estat fàcil moure's per la tartera. No és fàcil tampoc aconseguir el pressupost necessari («era el lloc més visible i per al qual es destinaven més recursos», explica no obstant això Sellarès) per dur a terme un projecte com aquest. «És més el prestigi que li pot donar a ell», assegura Pere Moles en relació amb Marc Sellarès. De moment, els segons fills de l'artista de Sant Salvador de Guardiola es quedaran uns mesos refugiats a Andorra. L'impacte, però, comença a caminar molt més enllà de les fronteres del petit país al cor dels Pirineus.