L'empresa Monbus, concessionària de la línia d'autobús entre Manresa i Barcelona, ha estat designada com a «estrellat» de l'any pels lectors, amb 596 vots, el 48,2% dels emesos, seguida de l'Hospital d'Igualada, que va anar al davant durant els primers dies de votació i ha aconseguit 499 vots (40,3%), i de l'ICL Manresa, que ja va ser el menys votat en aquesta categoria quan va ser proposat com a candidat a Estrella per haver-se salvat i ho ha estat ara com a candidat a Estrellat per haver quedat en la darrera posició a l'ACB i haver encadenat tres descensos a la pista en cinc anys. Aquesta vegada ha rebut 142 vots (11,5%).

El desembre del 2016, a causa d'una sentència judicial, el grup Monbus va aconseguir la concessió de la línia. El canvi de concessionari no va ser gens plàcid, ja que va venir acompanyat d'una vaga d'empleats. La nova concessió va arribar proclamant una voluntat ambiciosa de millorar el servei, i així es reflectia en els nous horaris anunciats; el problema va ser que del quadre d'horaris a la realitat va resultar que hi havia una gran distància. Els usuaris estaven acostumats a uns horaris concrets, i si el canvi s'acompanyava d'incompliments, la protesta creixia ràpidament. El fet que s'anunciessin horaris nous i la prevenció amb què s'havia rebut el canvi de titular van provocar que els viatgers es fixessin més que mai en el compliment dels compromisos. Es denunciaven retards empipadors en la sortida de Manresa i enormes en l'arribada a Barcelona. Aquest retard s'acumulava en els viatges en sentit contrari. Els aspirants a passatger es desesperaven pregant perquè l'autobús no passés de llarg perquè ja anava ple (i amb gent dreta). Es relataven casos en què els conductors nous demanaven consell als viatgers per encertar la ruta, que no coneixien prou.

La pluja de queixes va fer que, al cap de cinc dies de l'inici del servei, la Generalitat ja anunciés un expedient que podia acabar en sancions si la concessionària no complia les seves obligacions. La companyia, al seu torn, es queixava que els horaris de la concessió anterior eren impossibles de complir a causa de la intensitat del trànsit, especialment en els serveis per la C-55.

Els usuaris més actius es van organitzar en una plataforma mentre que els ajuntaments exigien respostes a la Generalitat com a administració responsable. La companyia es declarava desbordada. Es negociaven i renegociaven canvis d'horaris. La darrera modificació data de final de març, tres mesos llargs després de l'inici del servei, i redueix el perill d'incompliment dels horaris pel sistema de preveure una durada més llarga del viatge en les hores punta. Així doncs, es preveu que duri fins a una hora i 50 minuts, lluny de l'hora i 20 minuts que durant anys ha estat la durada estàndard, encara que se'n donés per descomptat l'incompliment.