Qui sap si Néstor Almendros va pensar, encara que fos per un segon, en les vivències d'infantesa a la casa de la seva família a Calders durant la gala dels Oscars del 1978, quan va recollir la preuada estatueta pel seu treball com a director de fotografia a la pel·lícula Días del cielo. Però ahir, veïns del municipi que el coneixien, parents i amants del cinema que admiren la seva obra sí que el van recordar per commemorar el 25è aniversari de la seva mort i li van oferir un emotiu homenatge tot reivindicant-lo com a fill adoptiu del poble i destacant els lligams que hi mantenia.

En l'homenatge, que va reunir una seixantena de persones ahir a Calders, no només es va destacar el vincle del cineasta amb el municipi, sinó que també va servir per remarcar la importància de la seva obra com a director de fotografia i com el seu treball amb la llum natural en els films que rodava va impactar el món del setè art i li va fer guanyar un lloc als llibres d'història del cinema.

Ahir, a les sis de la tarda, es va fer una ofrena floral al cementiri del poble, on descansen les seves cendres juntament amb les restes de la seva mare, i en què l'alcalde, Eduard Sànchez, va pronunciar unes paraules. «És un orgull que escollís Calders com el lloc on volia que descansessin les seves cendres. Això vol dir que el poble li va deixar empremta», i va incidir en el fet que avui «hi ha moltes persones que no saben qui és» i que, per tant, «hi ha un deute pendent per donar a conèixer la seva figura a escala local i comarcal». L'acte estava impulsat per l'Ajuntament i el Cineclub Manresa.

A part de l'ofrena floral, també va tenir lloc un col·loqui al centre cívic sobre la seva figura, en el qual van intervenir els calderins Lluís Cerarols i Jordi Serra, i Jordi Bordas i Jordi Estrada, que van lamentar que actualment el cinema espanyol gairebé no el recorda i que només l'Escola de Cinema de Londres està impulsant l'edició d'un llibre sobre la seva biografia. En el vessant més personal es va recordar que els darrers anys de la seva vida va tornar al poble diverses vegades, i la seva dèria per conversar amb la gent gran.