Poc es devia imaginar el pintor Ramon Casas que la seva residència d'estiueig esdevindria un segle després un complex cultural visitat per milers de persones. Però la rehabilitació del monestir de Sant Benet de Bages que Caixa Manresa va culminar el 2007 ja llueix fins i tot categoria de Casa Icònica gràcies a la creació d'una nova xarxa d'edificis d'alt valor patrimonial que arrenca amb un nucli fundador de nou membres entre els quals figura el complex Món Sant Benet, propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera.
L'excel·lència arquitectònca i/o el geni creatiu de l'inquil·lí són els requisits que compleixen la Casa Museu Amatller i la Casa Vicens, de Barcelona; la Casa Masó, de Girona; la Casa Museu Duran i Sanpere, de Cervera; el Museu del Cau Ferrat, de Sitges; el Mas Miró, de Mont-roig del Camp; el Museu Pau Casals, del Vendrell; i Món Sant Benet, al terme de Sant Fruitós de Bages. Junt amb l'empresa Cases Singulars -que des del 2010 obre al públic diferents habitatges rellevants de Barcelona-, aquests equipaments han decidit agrupar-se i treballar en equip per sumar esforços i potenciar els seus actius turístics.
«La casa ha preservat l'essència de Ramon Casas», explica Marga Viza, directora de Cultura de la Fundació Catalunya-La Pedrera, de la residència en què va esdevenir el monestir de Sant Benet de Bages quan la mare del pintor la va comprar el 1907. L'Associació Cases Icòniques de Catalunya, afegeix, «ens posa al mapa». Tot i que pot semblar que Món Sant Benet és un centre àmpliament conegut, Viza exposa que «durant el 2016, el sol fet de formar part de l'Any Casas, que es va celebrar amb motiu del 150è aniversari del naixement de l'artista, va fer pujar el nombre de visitants i Sant Benet va tenir més reconeixement».
Descentralitzar l'oferta
La creació de la nova associació té el punt de partida en la reunió que Cases Singulars va promoure el 2013 amb les cases museu d'arreu de Catalunya a la Casa Rocamora de Barcelona, segons explica Isabel Vallès, cofundadora de l'entitat barcelonina amb Laura Pastor. Dos anys després, es va celebrar al Vendrell la primera jornada de Cases Icòniques -la segona té lloc avui al matí a Sant Benet- i aquest mes de maig s'ha concretat tota la feina prèvia amb la fundació d'una xarxa que es posa en marxa amb nou integrants en espera de sumar noves adhesions.
De cara al públic, la constitució de l'associació es farà visible amb la creació d'un passaport que permetrà visitar les cases en condicions preferencials. La intenció és poder-lo presentar abans no comenci la campanya d'estiu. De portes endins, comenta Marga Viza, la xarxa «ens ajudarà a treballar qüestions com la gestió de públics i la feina diària del manteniment i la conservació dels edificis. També ens permetrà compartir informació de serveis que un de nosaltres necessiti i un altre ja hagi utilitzat, com pugui ser, per exemple, la restauració de pintures o altres qüestions d'aquest tipus».
Un dels atractius principals de l'Associació de Cases Icòniques és la dimensió territorial de país: les quatre províncies són representades al nucli fundador. «Hi ha cases molt interessants arreu de Catalunya», afirma Viza. I Vallès incideix en la qüestió explicant que «amb Cases Singulars ja vam intentar obrir-nos i associar-nos amb alguns espais de fora de Barcelona, però el territori s'ha de treballar des del territori».
Visites d'alta qualitat
L'èxit de Cases Singulars és un precedent optimista per a la nova associació. Isabel Vallès recorda que «hem fet, i fem, un treball de formiguetes» per obrir al públic un patrimoni que, en molts casos, està tancat. Un exemple paradigmàtic és la restauració a què es va sotmetre la Casa Amatller entre el 2009 i el 2014. Tot i que comparteix vorera amb un monstre turístic com la Casa Batlló, de Gaudí, i la no menys espectacular Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, «fins ara no estem entrant en els circuits turístics».
Com en el cas de Sant Benet, fa la impressió que la Casa Amatller es ven sola. No tan sols per l'autoria de Puig i Cadafalch, sinó també per la seva situació. Però Isabel Vallès assegura que «el fet que sigui al passeig de Gràcia ens pot fer pensar que és suficient perquè la gent entri a la casa, però el turisme només veu Gaudí, Gaudí i Gaudí».
La nova associació vol incidir en la dimensió turística sense perdre el gust per la qualitat de les visites. «A l'Amatller», explica Vallès com a exemple, «els visitants, que no són més de quinze per grup, van amb peücs, i el guia porta guants. El mobiliari és original. La casa no pot assumir els milers de persones que entren a la Batlló o la Pedrera».
La responsables de Cases Singulars apunta que «el turista, quan arriba per primer cop a Barcelona, va a veure les cinc icones de la ciutat. La segona vegada ja buscarà més coses, i l'Amatller està entrant a formar part del circuit turístic». Un treball pausat i constant que segueix el lema que Vallès repeteix contínuament: «el patrimoni s'ha de conservar, preservar i difondre».
