De vegades, els tresors no s'amaguen metres sota terra ni en un bagul enfonsat en el mar. Estan camuflats entre una multitud de llibres en alguna prestatgeria amb pols, esperant ser descoberts. Com les dues cròniques manuscrites redactades per les monges dominiques del convent de Santa Clara de Manresa que relaten com van viure la Setmana Tràgica i la Guerra Civil i que formen part de l'arxiu del monestir. Són uns documents inèdits que l'Associació Memòria i Història de Manresa ha transcrit i publicat en el seu web memoria.cat i que serveixen per projectar més llum sobre la història del convent i de la ciutat.
Aquests textos, que van ser escrits per monges del convent, però es desconeix el nom exacte de les autores, es titulen Relació de la exclaustració ab motiu dels successos de la setmana tràgica del mes de juliol del any 1909 y peripècies que vàrem passar i la Crónica 1922-1958. Consueta del Monestir de Religioses Dominiques de Nostra Senyora dels Àngels y de Santa Clara de Manresa.
«Els documents tenen un gran valor perquè expliquen fil per randa el seu dia a dia i els moments que van commocionar la comunitat. Situacions de patiment, de temor per la seva vida. És un retrat del que passava en el convent, a Manresa i a Catalunya», va asse-nyalar Joaquim Aloy, president de l'Associació Memòria i Història.
Sor Lucía Caram va valorar la importància de recuperar la història. «Un poble que no té memòria està condemnat a repetir els mateixos errors», va remarcar. I va destacar el compromís de les monges amb Manresa i la seva història. «A Santa Clara hi ha una gran tradició de compromís per part de les monges amb la seva ciutat. Això no s'improvisa d'un dia per l'altre, és un vincle molt fort. Seguim treballant per tornar l'ajuda que ens han donat».
La Setmana Tràgica
Manresa es va adherir més tard que Barcelona a la vaga general que va engegar els fets de la Setmana Tràgica. Però les protestes en contra de la guerra del Rif també van provocar una onada revolucionària a la capital del Bages. Els edificis religiosos de les caputxines, el de Montserrat i el de Sant Francesc van ser incendiats. El convent de Santa Clara es va salvar de les flames. Així s'explica en el dietari: «Ja hi ha tres convents que creman, (...) es diu que'ls volen cremar tots, ningú'ls diu res perquè a Manresa no hi ha tropa, reina un pànic tremendo, ningú s'explica lo que està passant, han comensat per embaucar lo poble ab lo pretext de la guerra y ho fan pagar als convents. Quina barbaritat!!!».
El testimoni de la crònica reflecteix els moments d'incertesa que van viure les monges, i que es van haver de refugiar a les cases i als masos dels voltants. També gràcies a això se sap que les monges de Santa Clara van acollir les de les caputxines i les de l'ense-nyança. «Les pobretes Caputxinas feyan molta llàstima, doncs que de resultas d'haver-los cremat lo Convent havia quedat no més am la roba que portaba a sobra, fins tingueren de captar los llits. Compadescuda de tanta misèria, la nostra bona M. Priora M. Agnès Jordana'ls donà tota la roba y demès cosas que se serviren durant la sua estada'n aquest monastir, axò és: flassades, cuberts, basos, rentamans, llibres etz.».
L'altre text és un dietari dels fets que van afectar la comunitat entre el 1922 i el 1958. Mostren el dia a dia de la vida quotidiana com les visites, els donatius, les morts i les celebracions religioses, així com els fets exteriors al convent que afectaven la vida de la comunitat, com la proclamació de la Segona República l'abril del 1931 i l'esclat de la guerra civil el juliol del 1936.
La República no va ser ben vista per la comunitat. «És estada proclamada la República a nostra Pàtria. ¡Quina pena! ja sabem la que ha produït sempre en España, aquesta mala llavor! Ha vingut portada per la fredor de molts que'ls interessa ben poc la religió i el bé d'Espanya, y les males ideas que fa anys es vénen sembran en Fàbriques y tallers».
L'apartat més extens és el dedicat als fets succeïts el juliol del 1936, quan van haver de tornar a marxar del convent i refugiar-se en cases d'amics o familiars. També descriu les destrosses que va dur a terme un grup armat que va entrar al convent, i el progressiu retorn a la vida diària després de la guerra.
