Juan Goytisolo Gay, mort ahir a Marràqueix, als 86 anys, va ser un dels autors contemporanis amb més tradició narrativa de les lletres espanyoles, un dels més crítics i interlocutor entre la cultura europea i la islàmica. L'intel·lectual premi Cervantes 2014 i Nacional de les Lletres 2008, que serà enterrat al Marroc, va néixer el 6 de gener del 1931 a Barcelona, en una família d'origen bascocubà, era germà del poeta José Agustín Goytisolo (1928-1999), i de l'escriptor Luis Goytisolo (1935).

A París va ser assessor literari de l'editorial Gallimard i va conèixer la que després seria la seva dona, Monique Lange, novel·lista i guionista francesa, amb la qual es va casar el 1978. Després de la seva mort, el 1996, va fixar la seva residència a Marràqueix.

La seva obra abraça diferents gèneres, la narrativa, el reportatge, l'assaig, la literatura de viatges, el conte i fins les memòries. A més, va col·laborar durant dècades en el diari El País, per al qual va ser corresponsal de guerra a Txetxènia i Bòsnia.

Les dues primeres novel·les, Juegos de manos (1954) i Duelo en el Paraíso (1955), s'emmarquen dins les tendències del realisme social que va caracteritzar els anys cinquanta. Posteriorment va escriure obres tan destacades com Campos de Níjar (1960), relat d'un viatge que l'autor va emprendre per Almeria, en què va explicar les males condicions de vida al camp, Señas de identitat (1966), Juan sin tierra (1975), El problema del Sáhara (1979) i El sitio de los sitios (1995), una crònica sobre Sarajevo després de visitar Bòsnia.