La filosofia del nou llibre de Ferran Torrent, Individus com nosaltres (Columna), és «immoral i feta per outsiders, feta segons el criteri que les lleis i la justícia no sempre coincideixen». Així ho va explicar ahir l'autor valencià en la presentació de la novel·la, una obra que l'escriptor ha intentat que fos una ficció d'humor i molt contemporània, ja que toca coses que estan passant en l'actualitat i que arriba a la precampanya de les recents eleccions al govern del País Valencià que van portar el canvi polític. L'obra és una segona part d' Un dinar un dia qualsevol (2015), però «no és una continuació perquè no estava tan oberta la història». La seva intenció és fer una trilogia postcrisi.

La novel·la Individus com nosaltres comença el 2015, quan falta poc perquè el panorama polític valencià canviï de dalt a baix. Marc Sendra -el narrador del llibre-, periodista convertit en autònom després d'abandonar el seu diari, prepara una novel·la sobre un atracament històric comès en ple centre de la ciutat. Ho farà amb l'ajuda de vells coneguts, com ara el Llargo, el Messié, el pare Rafel i el Mític Regino, a més del detectiu retirat Toni Butxana, els germans Torres i l'excomissari Tordera. Tot i això, d'una manera inesperada, s'hi barrejaran un segrest i un assassinat, ingredients que ell mateix pretenia afegir al llibre com a incentius i que acabaran formant part de la realitat.

Per la vida de Sendra hi continuaran passant personatges com la Magda -la seva parella, exiliada forçosa a Alemanya-, l'Agustí -un veí octogenari amb més d'una sorpresa amagada- o la Neus, excompanya de redacció ara al servei d'un dels partits amb més possibilitats de consumar el canvi electoral. La tasca d'investigació i documentació del periodista és el fil conductor per exposar l'existència d'un segon sistema, subjacent a qualsevol versió oficial, i les baixeses d'una societat que espera l'arribada d'un canvi.

Corrupció i política

Torrent va explicar que a la novel·la hi apareixen molts personatges i molts temes. L'escriptor de Sedaví va apuntar que, per exemple, fa referència a política i a la corrupció perquè «parlar de València, Madrid, Andalusia o Catalunya és parlar de corrupció», ja que això és un «fet internacional».

Torrent va assegurar que ara Madrid «avantatja» València pel que fa la corrupció, tot i que encara hi ha moltes coses per sortir a la llum pública al País Valencià com «el bolo de la traca que és la Fira de València». Tot i això, va manifestar que «no és una novel·la tan política com la primera part», tot i que també hi té presència.

Novel·la costumista

«És una novel·la costumista perquè he volgut expressament que fos així», va assenyalar Torrent. Alguns personatges de l'obra són reals, com passa també amb alguns fets, altres, en canvi, són distorsionats per la literatura. De fet, va apuntar que li agrada molt crear personatges. «No em costa inventar-me personatges peculiars, ni els diàlegs; un personatge quan parla s'està descrivint i no crec que les senyes físiques siguin tan importants». A Torrent li agrada que les novel·les tinguin ritme i això s'aconsegueix amb «l'entrada i sortida de personatges que aporten coses a l'argument en general o als arguments que s'obren i es tanquen al llarg de la novel·la».

Ferran Torrent és un narrador consolidat amb una llarga trajectòria. Entre les novel·les que ha escrit al llarg de la seva carrera, n'hi ha de tan destacades com Gràcies per la propina (1994, Premi Sant Jordi), Societat limitada (2002) i Bulevard dels Francesos (2010). La seva darrera novel·la, fins ara, era Un dinar un dia qualsevol (2015), de la qual en va arribar a vendre fins a 12.000 exemplars.