«Un itinerari és la millor excusa per conèixer el patrimoni». Aquesta és la idea de fons de Fonts de Montserrat i indrets amb aigua, que signa l'olesà Joan Soler i Gironès (1992) i que edita la santvicentina Farell. El llibre, remarca Soler, recupera un aspecte concret del patrimoni natural de Montserrat, l'aigua, amb una quinzena d'itineraris pensats per donar a conèixer als caminants «un centenar de punts d'aigua de la muntanya i del seu entorn: fonts, cisternes, pous, mentideres (fonts naturals però intermitents), l'enginy hidràulic de les ermites...». Soler presenta el llibre, avui, a Olesa.

La iniciativa va sorgir de l'editorial i l'autor la va entomar «com un repte» que ha trigat tres anys a fer-se realitat i que s'ha traduït en una original guia que té com a fil temàtic l'aigua i un esperit «divulgatiu». Geògraf i guia de natura, Soler explica que «en els darrers anys s'han publicat moltes guies sobre Montserrat però enfocades sobretot a l'escalada, l'excursionisme... Que lliguessin itineraris amb patrimoni natural relacionat amb l'aigua n'hi havia poques i antigues».

Amb aquesta, Soler vol redescobrir espais, «fonts oblidades», que ha recorregut sobre el terreny i que ha situat en el llibre prèvia recerca oral i bibliogràfica. La intenció, diu, és que l'inventari serveixi de punt de partida per a nous estudis. La majoria de les fonts de Montserrat, «una muntanya on l'aigua s'escola amb facilitat», són fora del massís; a dins, el visitant trobarà sobretot cisternes, canalitzacions, basses...