Els efectes de llum del Manrusionica tenen la màgia de fer ballar la basílica de la Seu al ritme de la música electrònica. L'espectacle visual i el potent cartell, que els organitzadors intenten millorar en cada edició, és darrere de la consolidació de la cita musical que la nit de dissabte a diumenge va registrar un rècord de participants. Segons els organitzadors, unes cinc mil persones van passar pels diferents emplaçaments del festival: la plaça de la Reforma, el parc de la Seu i la sala Stroika de Manresa.

«Tenim l'afany de superar-nos artísticament perquè el Manrusionica tingui cada cop més qualitat», explica Alfons Rodríguez, coorganitzador del festival. L'espectacle està garantit, i per aquest motiu, a part de la multitud que ballava, també es van apropar a la plaça de la Reforma manresans que no són amants de la música electrònica per veure l'ambient que s'hi respirava i, sobretot, a gaudir de les projeccions de llum a la basílica.

El moment culminant del festival va ser a les 12 de la nit, quan es va projectar el videomapatge a la la façana de la Seu, que va aconseguir donar vida el temple amb la projecció de mil i una formes que feien la sensació que l'arquitectura aconseguia moure's al compàs de la música. Quan la basílica ballava més que mai, els joves que s'hi van desplaçar atrets pels sons electrònics, i pels coneguts DJ, es van convertir en espectadors de l'espectacle visual, com si estiguessin mirant una pel·lícula de ciència-ficció a la façana. Molts braços amb mòbil a la mà es van alçar entre la multitud congregada a la plaça per immortalitzar el moment.

Un dels creadors dels videomapatge, Gerard Domínguez, estava satisfet de la reacció del públic i destacava que, juntament amb cinc creatius audiovisuals més, «la intenció era jugar amb la llum, aquest element que té un simbolisme important per als manresans, tot transformant la música en imatges». Un mes i mig de feina que es va traduir en una projecció de prop de quinze minuts.

L'any passat ja es va aconseguir trencar la barrera generacional i atraure un públic no només jove, sinó també persones adultes per contemplar els efectes de llum. En l'anterior edició també es va estrenar el segon escenari amb música dels anys 70 i 80 al parc de la Seu, i aquest any també es va omplir de persones que volien descansar de la música més enèrgica i escoltar melodies més tranquil·les i de tot la vida.

Però el Manrusionica no només convenç el públic, ja fidel al festival, sinó els DJ, que juguen amb les melodies electròniques. Un dels caps de cartell era el veterà Alexander Robotnick, de renom internacional, que va fabricar a la plaça de la Reforma sons amb reminiscències dels anys vuitanta. De fet, aquesta va ser la dècada en què es va consagrar en l'escena mundial. «El més cansat d'aquesta feina és haver de viatjar contínuament, però m'agrada visitar ciutats com Manresa, que no són tan grans com Barcelona o París, perquè tenen molt d'encant. L'apartat visual d'aquest festival és impressionant», explicava quan va acabar de punxar Robotnick.