Jordi Purtí (Manresa, 1960) ha fugit del brogit de Barcelona i explica que «ara faig primer una cosa i després l'altra». S'han acabat els temps d'encadenar projectes atropelladament i dinar un entrepà a qualsevol lloc. Instal·lat des de fa quatre anys a Banyoles, gaudeix de l'enorme èxit dels seus darrers treballs i aquest agost viurà un d'aquells somnis que «creia que no compliria mai»: participar al Festival d'Edimburg, amb totes les despeses pagades i representant, en «la meca» dels certàmens estiuencs, 22 vegades el reeixit Concerto a tempo d'umore.

«Quan acabi l'estiu, ja sumarem dues-centes funcions», anota Purtí per explicitar la bona acollida que ha recollit un espectacle que combina la música clàssica i els gags humorístics amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà sobre l'escenari. Una fórmula que va iniciar amb Operetta, on s'escenificaven àries famoses en contextos inesperats (un aeroport, una cursa ciclista...), i que, ara com ara, col·lecciona la imponent xifra de 360 sessions des de l'estrena de la primavera del 2011 amb el Cor de Teatre banyolí. «Ara, la tenim en stand-by, però potser més endavant la reprendrem», reconeix Purtí.

El Concerto a tempo d'umore va començar a caminar el gener del 2015 i ja ha estat dos cops al Festival d'Avinyó, que cada juliol cita el bo i millor de l'escena europea tal com a l'agost ho fa Edimburg. Després de visitar la localitat francesa i de girar per França, Suïssa i Alemanya, aquest còmic i irreverent concert on els músics es mouen més del compte i el director de l'orquestra es pren unes llibertats gens convencionals farà estada del 3 al 27 d'agost a la capital escocesa. Per iniciativa de la distribuïdora anglesa Assembly Festival, el Concerto a tempo d'umore es podrà veure una vintena de vegades a la Sala Music Hall de l'Assembly Rooms d'Edimburg, un espai amb 650 localitats.

«De la mateixa manera que Avinyó et dóna l'oportunitat d'entrar al circuit francòfon (Bèlgica, França, Suïssa, Canadà, Alemanya...), Edimburg et permet fer camí en el circuit anglosaxó», exposa Purtí. L'espectacle tenia emparaulada una estada de dos mesos a París, però la bona notícia de la participació a la ciutat britànica va fer ajornar la cita de la capital francesa fins d'aquí a uns mesos.

«D'Edimburg et poden sortir gires per Gran Bretanya, països nòrdics com Finlàndia, Noruega, Austràlia, Corea i la Xina», comenta el director i dramaturg manresa: «nosaltres ja tenim reservades dues setmanes per actuar el proper gener a Xangai. Després, si els agradem, podrem aspirar a fer un gira d'un, dos o tres mesos l'any següent. És la manera que tenen a la Xina de contractar les companyies que veuen a Edimburg».

Concerto a tempo d'umore disposa sobre l'escenari dotze músics i un director que, tot i la pretensió d'oferir al públic un concert de música clàssica, sorprenen l'auditori perquè les coses no acaben de sortir ben bé com voldrien. D'aquesta manera, diversos hits del gènere conviuen en el muntatge amb un grapat de situacions tan inesperades com hilarants.

El format permet l'explotació comercial a escala internacional. El llenguatge universal de la música, amb composicions de grans mestres de la talla de Vivaldi, Mozart, Beethoven, Schubert i Chopin, i l'humor formen una combinació irresistible que conquereix públics d'arreu del continent després de fer-ho a Catalunya