És difícil enxampar Raül Garrigasait (Solsona, 1979) amb la guàrdia baixa, però ahir al migdia, davant la premsa, va necessitar una estona per posar en ordre les idees que se li van amuntegar al cap en el moment de ser proclamat amb el 18è Premi Llibreter de literatura catalana per la novel·la Els estranys. Després d'agrair el prestigiós guardó -que no està dotat econòmicament-, va explicar que el seu debut en la ficció tracta de «la mirada perplexa d'un estranger». Al vespre, en una festa al centre cultural El Born de Barcelona, va rebre el reconeixement públic d'un certamen que també va homenatjar, de retruc, el manresà Josep Cots, que de seguida es va adonar que tenia un text valuós entre les mans i el va publicar al seu segell, Edicions de 1984.

«He percebut que hi ha moltes lectures diferents», va comentar l'autor solsoní a Regió7, en referència a un dels mèrits valorats pel jurat, format pels llibreteres Catalina Mari (Claret, de Barcelona), Ester Galindo (La 2 de Viladrich, Tortosa), Isabel Sucunza (La Calders, Barcelona), Jordi Cubiró (A-libri, Barcelona) i Anna Comellas, d'El Racó de les paraules de Sant Joan de Vilatorrada: el veredicte va apuntar que Els estranys és «una obra original en tants aspectes que els llibreters la podem recomanar a molts tipus de lectors».

Raül Garrigasait havia obtingut anteriorment el favor de la crítica tant per la seva faceta de traductor com per l'assaig El gos cosmopolita i dos espècimens més. Els estranys és un relat que s'ambienta en la Solsona de la primera guerra carlina, on arriba un jove prussià gairebé de casualitat per allistar-se a les files reaccionàries. El xoc entre el conservadorisme i la modernitat i la llarga estada que es veu obligat a fer a la localitat posen en dubte els seus ideals.

«Hi ha gent a qui interessa la història que s'explica; a d'altres, el rerefons ideològic i els diàlegs...», va explicar Garrigasait. La novel·la va sortir a principi de gener i, des d'aleshores, gràcies, en part, a l'intercanvi de parers, ha redescobert aspectes de l'obra que «en principi, no tenien tanta importància. Per exemple, m'ha fet pensar en les relacions entre homes i dones que hi ha al llibre. També, en els silencis, el paper del paisatge...».

El manresà Josep Cots, un dels editors veterans del panorama literari, va recordar que «el dia que vaig rebre el mecanoscrit del Raül vaig quedar convençut de la vàlua de l'obra, i en vam voler ajornar la publicació per trobar el moment adequat per tal que res no hi pogués interferir. És un llibre de valors extraordinaris». Des d'aleshores, ja se n'han venut 2.000 exemplars «de manera sostinguda al llarg dels mesos». Un símptoma de l'acceptació d' Els estranys són les sol·licituds que rep el solsoní per participar en clubs de lectura.

El Premi Llibreter també va reconèixer ahir la novel·la Estirpe, de Marcello Fois, primera part de la Trilogía de los Chironi, en l'apartat d'Altres Literatures. L'obra de l'autor italià està publicada en castellà pel segell Hoja de Lata. L'editora Laura Sandoval confia que el guardó impliqui un «salt endavant» en el coneixement de l'escriptor sard per part del públic català. «A França, Alemanya i Itàlia és molt conegut. Entre els llibreters espanyols, el premi és molt valorat», va afegir.

Albert Asensio (Horta de Sant Joan, 1974) va recordar que El banc blau (Babulinka), premiat amb el Llibreter d'Àlbum Il·lustrat, ha arribat al camp de refugiats de Nea Kavala, a Grècia, en forma de peça teatral. «La vida em va donar una segona oportunitat i vaig decidir ser il·lustrador», va afegir l'autor, que ha escrit i dibuixat una història sobre «temes universals com l'amor, les relacions i el pas del temps». D'altra banda, la llibretera Rosana Lluch, de Llorens Llibres (Vilanova i la Geltrú), i el cap de premsa del Grup 62, Xavier Gafarot, van ser reconeguts en el Memorial Pere Rodeja.