eneralment, durant el juny, es celebra la festa religiosa i popular del Corpus Christi, instituïda el 1264 pel papa Urbà IV, per venerar l'Eucaristia, i que el papa Joan XXII (1316) allargà fins al dijous següent per portar, en processó, el Santíssim Sagrament.

A Catalunya tenim constància de la festa des del segle XIV: a Barcelona (1320), Vic (1330), Tortosa (1330) i Solsona (1331), amb una estructura molt similar a tot arreu. Gran repic de campanes, l'ofici religiós molt solemne i la processó presidida per la Custòdia, per ser adorada, pels carrers i places dels pobles i ciutats, amb un seguici amb elements populars i entremesos, acompanyat de música i amb representació dels gremis i confraries que tenia cada poble i ciutat. A Manresa celebrem el Corpus des de l'any 1323 (tres anys després que Barcelona) i amb música des del 1422, quan, per ordre dels consellers de la ciutat, van pagar a Andreu i Joan Busquets per «sonar instruments de corda a la festa del Corpus».

A mitjans segle XVI, el seguici era encapçalat per dos tambors i dos pifres -flautí de to molt agut-, els heralds de la ciutat i el banderer a cavall amb l'ensenya de la ciutat i quatre trompetes «guarnides amb flocadures i cordons amb franges de colors i una bandereta daurada i pintada amb les armes de la ciutat», seguien després els entremesos, els bastoners, les banderes i estendards de les confraries -per ordre d'antiguitat-; els gonfanons -bandera o estendard llarg- de la Seu, la creu parroquial, nois i noies vestits de sants, homes i dones amb ciris, les comunitats dels carmelites, dominics, mínims i caputxins, el clergat parroquial i la custòdia amb el Santíssim Sagrament sota el tàlem dut pels consellers, i darrere les autoritats i el poble.

En el XVI, s'hi incorporen tres figures: l'Àliga i, portant un coet, el Drac i la Mulassa -el primer bestiari de foc-; i en el XVII, el Gegant (documentat el 13 de juliol del 1603), acompanyats d'un músic que tocava el 'tamborino'; i el 1738 s'hi afegí la Geganta. En els segles XVII i XVIII, l'Àliga ballava davant del Santíssim dins l'església, abans de sortir la processó, amb una multitud de persones que hi anaven expressament i, després, a la plaça Major, davant dels consellers i dels manresans.

En el segle XVIII s'incorporen els cavallets (portats per nens que treien el seu cos per l'esquena de la figura i portaven una llança amb un penó amb l'escut de la ciutat), els nans i les trampes -joc de dues timbales que, posades damunt un cavall, les feia sonar el timbaler, un home vestit a l'estil del segle XV- i els bastoners -presents des del 1753-, «ballaven al so dels cascavells i d'un destrempat violí, que tocava un home del poble». Durant el curs de la processó, una cobla de músics cantaven villancets al Santíssim Sagrament, sent el més solemne a la Plana de l'Om, on les banderes feien l'acatament per ordre d'antiguitat, davant l'altar que hi havia.Durant el Corpus i la seva vuitada cada barri feia les enramades amb la seva pròpia processó, amb acompanyament musical, per celebrar-ho, engalanant els carrers amb flors, ramatges, papers i fanals de colors. Tots aquests elements manresans, malgrat les vicissituds passades, han estat adaptats al nostre temps i els conservem com a patrimoni festiu de la ciutat.