Dissabte moria Joan Padró i Sala (Manresa, 1930-2017), intèrpret de tenora i de clarinet. En Joan Padró va estudiar al Conservatori de Música de Manresa i va ser alumne de Francesc Gimènez, Arcadi Margarit i Josep Coll, amb els quals va aprendre a tocar la tenora, i del mestre Sanahuja, el clarinet. De caràcter emprenedor, amb la seva autoexigència va esdevenir un excel·lent tenora, estimat als carrers i places i també a les millors sales de concert amb els millors directors.
Als divuit anys, Padró va fundar la cobla juvenil Montserrat (1947) i va actuar amb les formacions Sallent (1950), Farrés (1952-1955), Sabadell (1955-1964) i amb el seu germà, el desaparegut compositor Josep Padró, va crear la cobla Atlàntida de Manresa, el 1965. Després, Joan Padró faria una llarga estada a La Principal de Terrassa.
Com a intèrpret de clarinet, Padró va actuar amb la Banda Municipal de Manresa i també com a tenora solista, sota la direcció de Damià Rius i Josep M. Serra. Va compondre quatre sardanes, Antònia (1950), Maresme (1959), Tremolosa (1968) i Aire (1988). Qui subscriu aquestes línies va ser alumne seu en uns anys en què no hi havia escoles, pocs llibres per a l'aprenentatge i ben poques persones dedicades a la docència. Joan Padró va saber transmetre oralment la seva experiència.
Recordem-lo.
(*) Tenora
