Si se oye bien, yo lo hago a pelo», va interpel·lar Ainhoa Arteta al públic poc després d'haver començat la segona part del concert. «Sí, sí!», es va sentir a la platea del jardí dels Arcs de Món Sant Benet. Aplaudiments. I, fins al final, la poderosa veu de la soprano tolosana va ressonar plena i expressiva en la xafogosa nit de dijous sense l'amplificació microfònica que li havia estava jugant una mala passada. Tant abans com després d'aquest episodi anecdòtic, la cantant va oferir un concert que no oblidaran els poc més de sis-cents espectadors reunits en la segona cita del Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages.
Arteta va exhibir capacitat per cantar diversos gèneres musicals en un concert on es posava en dansa «el misteri de la melodia», tal com va comentar el musicòleg Oriol Pérez en la presentació prèvia del recital: «La melodia és una bruíxola que ens porta a racons de l'ànima que no coneixem». I és ben cert que la soprano basca va transitar per diversos territoris estilístics com l'òpera, la sarsuela i la cançó iberoamericana i hispànica amb solvència i cercant-ne l'essència creativa.
Després de retirar de l'escenari un faristol que li feia nosa, Arteta va obrir la vetllada amb un seguit de peces d'autors sud-americans com Jaime Ovalle i Carlos Guastavino. No portava més de tres cançons quan va reclamar més llum per al pianista, l'italià Marco Evangelisti, que no veia la meitat del teclat, un prec que va repetir poc després. «Crec que t'estàs fent ombra a tu mateix», li va etzibar en to simpàtic al seu company de repertori: «T'hauràs de fer invisible», va afegir.
El següent punt àlgid de la nit el va protagonitzar Arteta quan va baixar les escales de l'escenari i va interpretar la coneguda ària Habanera, de l'òpera Carmen, de Bizet, entre el públic, recorrent el passadís central de la platea en una actuació enèrgica que va activar entre alguns espectadors el desig d'immortalitzar fotogràficament el moment.
Quan va començar la segona part, Arteta ja s'havia ficat el públic a la butxaca. I el passatge del micròfon va reblar el clau: la cantant va executar la resta del programa -format principalment per obres d'Antón García Abril i Enric Granados i dues peces de sarsuela- sense amplificació artificial després que el mateix Evangelisti l'ajudés a desprendre's dels cables i el giny que duia fins aleshores.
Dos temes en català
Els tres bisos van ser un petit concert en si mateixos. Després d'exhaurir el programa previst, va pronunciar un «estic molt contenta» en català i va fer una promesa: «El proper cop que torni, la segona part del concert la faré tota en català». El primer tema extra va ser El cant dels ocells, una cançó «que representa el poble català i és un cant a la llibertat i la fraternitat», va dir Arteta, homenatjant alhora Pau Casals i Victòria dels Àngels com a grans intèrprets de la famosa cançó popular.
El segon bis va ser una concessió a la condició italiana d'Evangelisti, va explicar Arteta, que a aquelles alçades ja es manifestava tant satisfeta i divertida com exhausta. «Però no me'n puc anar amb una italiana», va exclamar després, i la soprano es va acomiadar de Sant Fruitós amb Maig, d'Eduard Toldrà, «una de les meves cançons preferides en català».
