A un costat de les aigües del Bòsfor s´endinsa Àsia. Cap a l´altre costat s´estén Europa. I al voltant s´assenta Istanbul. Així, més o menys amb aquestes paraules, el dramaturg José de Espronceda la descriu en el seu cèlebre poema La cançó del pirata.

És l´única urbs del món que viu entre dos continents. Abans coneguda com a Constantinoble i, molt temps enrere com a Bizanci, Istanbul és una ciutat monumental i immemorial, capital d´imperis i, literalment, el pont d´unió entre Orient i Occident.

A la banda europea, la ciutat la travessa el Corn d´Or, un estuari que divideix la Istanbul més antiga, que viu submergida en els records i encants de l´imperi Bizantí i Otomà de Justinià i Solimà, de l´Istanbul més modern i europeu: dels turístics minarets i cúpules de la mesquita de Santa Sofia i la mesquita Blava, la Cisterna Basílica, el palau de Topkapi i el bulliciós i únic Gran Basar fins a la moderna torre de Gàlata, i la transitada i cèntrica plaça Taksim.

Però, sens dubte, un dels grans atractius és travessar el Bòsfor amb vaixell per aventurar-se en la cara asiàtica de la ciutat. La més exòtica i, al seu torn, la més extensa, única i desconeguda, que s´allunya de tot cànon turístic i mostra un costat més real de la seva cultura i la seva gent. A més, com més ens allunyem de l´epicentre turístic, més es podrà viure una experiència més autèntica. Per exemple en la gastronomia: perdre´s entre la multitud de carrerons permetrà augmentar les probabilitats de trobar-se algun local que permeti conèixer les delícies i plaers autòctons.

Avui dia Istanbul s´alça com una metròpoli que mira amb orgull al passat i al futur, i la pluralitat històrica que explica la diversitat de la seva gent (on conviuen turcs, grecs, armenis, musulmans, cristians, jueus...) dóna validesa a les paraules de Napoleó Bonaparte: «si la Terra fos un sol Estat, Istanbul seria la seva capital».