Una de les veus més lúcides que es poden sentir en els debats de gènere és la de Chimamanda Ngozi Adichie, l'autora nigeriana de Tothom hauria de ser feminista. El petit volum publicat per Edicions 62 recull un aplaudit discurs del 2013 on l'activista va apuntar la certesa que «hem d'educar les nostres filles de manera diferent. I també els nostres fills, d'una manera diferent».
La causa feminista està de moda en el gremi editorial: Feminisme de butxaca (Angle), de Bel Olid; Curs de feminisme per microones (Ara), de Natza Farré; La dona que mira els homes que miren a les dones (Edicions 62), de Siri Hustvedt; Els homes m'expliquen coses (Angle), de Rebecca Solnit; i Mujer en punto cero (Capitán Swing), de Nawal El Saadawi, entre d'altres. També, Wonder Woman. El feminismo como superpoder (Errata Naturae), d'Elisa McCausland; i Sexo 4.0 (Temas de Hoy), on Valérie Tasso analitza les relacions de parella i el guany que ha significat per a les dones l'actual era tecnològica.
La reivindicació social té un lloc a les llibreries amb els treballs col·lectius Marea Básica. Contra el paro y la precariedad (El Viejo Topo) i Sobiranies: una proposta contra el capitalisme (Espai Fàbrica). Del Nobel Jean Tirole, La economia del bien común (Taurus). I com a reflexió, La sociedad que seremos. Digitales, analógicos, acomodados y empobrecidos (Planeta), de Belén Barreiro.
