Carles Pachón Díaz (Navàs, 1995) és una de les grans promeses de l'òpera catalana. El baríton ha sigut premiat en concursos locals i internacionals, com el Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, al Liceu, un dels més prestigiosos d'Europa i on es van presentar 500 artistes de 60 països diferents. En aquesta prova es va endur el tercer guardó, i ha guanyat set premis més, entre els quals el de millor català, concedit per l'Ajuntament i les Joventuts Musicals de Moià, i pel qual avui (22 h) actua a l'Auditori Sant Josep amb el pianista Eric Ledesma. A més, ja ha debutat en rols com Il conte d'Almaviva de Le nozze di Figaro, Lord Rocherfort a Anna Bolena i en papers titulars, com un araldo a Otello i Principe Yamadori a Madama Butterfly, entre altres.
Vostè és ara una de les grans sensacions de l'òpera catalana, però va començar els primers passos en el món de la música en una banda de rock, oi?
Quan tenia catorze anys, vam crear un grup de música amb els companys de classe de l'institut de Navàs. Jo tocava el baix elèctric i hi havia una noia que era la que cantava. Però més endavant ho va deixar i jo, que componia els temes, vaig ser el cantant. I a partir d'aquí, ja no he parat.
Però de cantar rock a òpera hi ha tot un món.
Exacte. No havia fet cap classe de cant però tampoc em sentia còmode cantant rock. Tot i que és cert que no necessites cap tècnica de cant si cantes amb micròfon.
I quan va introduir l'òpera a la seva vida?
El mestre Ramon Noguera de la Polifònica de Puig-reig, em va escoltar un dia cantar i em va dir que havia de dedicar-me a això i em va introduir en el món de l'òpera i del cant líric.
Però anteriorment no s'havia sentit atret per l'òpera? Va ser com un amor a primera vista?
Fa tres anys, l'òpera era totalment desconeguda per mi i em fa molta ràbia. He passat la meva escolarització obligatòria i el batxillerat i en cap moment em van mencionar l'òpera. T'ensenyen les arrels quadrades, que està molt bé, però ningú em va explicar què era fins que ho vaig descobrir. Potser ens hauríem de preguntar per què ha sigut així.
Què us va aportar l'etapa que va formar part de la Polifònica de Puig-reig?
Va ser un pas de descobriment absolut, de saber què era la música clàssica i el cant líric. Vaig passar a cantar la novena simfonia de Beethoven i un repertori que gairebé no coneixia. Va servir per adonar-me que l'òpera era realment el que volia fer. Necessitava cantar òpera i es va convertir en el meu gran entreteniment. I més endavant ha passat a ser la meva feina, i això és un privilegi.
Una de les primeres posades en escena va ser en el paper de Il conte d'Almaviva de «Le nozze di Figaro». Com ho recorda?
Els Amics de l'Òpera de Sabadell sempre m'han donat molta confiança i en el primer any ja em van donar el paper de Il conte d'Almaviva. Va ser un experiment que va sortir molt bé. L'any a sobre vaig fer de Don Giovanni de Mozart com a rol titular i en els següents mesos tornaré, però no serà amb l'escola, sinó que ho faré com a professional.
La por escènica existeix en les primeres actuacions?
A Les noces de Fígaro no tenia experiència i tenia una certa inquietud, un respecte. La por escènica sempre hi és però s'aprèn a conviure amb ella i a dominar-la. Però sempre intento crear un vincle amb el públic, sense forçar-ho, i oferir un espectacle de qualitat. Tota la música s'ha de cantar des del cor, així connecta millor amb el públic. Els espectadors han de quedar satisfets i s'ho han de passar d'allò més bé.
Se sent més còmode interpretant les obres de Mozart?
Mozart és el pal de paller del meu repertori. És un compositor que respecta molt les veus dels cantants i això s'agraeix molt. Beethoven és diferent. Escrivia com si les veus fossin una orquestra i és una mica arriscat per al cantant. Mozart accentua les paraules del text i respecta les paraules tòniques. I ho valoro moltíssim perquè permet transmetre molt bé el que el compositor vol narrar.
Poder fer Verdi quan sigui més gran és un somni?
Hi ha algunes òperes de Verdi que són per a personatges més joves que sí que puc cantar. A mi m'agradaria molt poder-lo interpretar perquè és un compositor que m'enamora i la seva música està plena de virtuosisme. Qui sap si la meva veu evoluciona i puc fer front a repertoris més pesats i dramàtics, com els pares de Verdi.
Què va suposar per a vostè quedar en el tercer lloc del concurs Tenor Viñas i ser escollit el millor català? S'ho esperava?
No m'imaginava poder guanyar un premi, feia molt poc temps que em dedicava a cantar. Vaig intentar trobar-me còmode sobre l'escenari i crec que això em va donar els reconeixements que vaig aconseguir.
És sa per als cantants joves la mentalitat que es dóna en els concursos?
En un concurs s'intenta fer una competició d'una cosa que no es pot competir. I qui és el millor? Les veus són diferents. I pot fer que t'enduguis una decepció només començar.
Es pot viure de l'òpera a Catalunya?
Sí que es pot viure bé de l'òpera, com ho fa un banquer o qualsevol altra persona.
Però aquí no està gaire ben valorada.
És cert. Hi ha moltes oportunitats fora del país, però aquí també n'hi ha, i de vegades les menystenim. Sóc dels que pensa que encara que n'hi hagi poques, les hem d'aprofitar.
Vostè compagina l'òpera amb el grau de Farmàcia.
Quan vaig començar a cantar estava a la meitat del curs i ara faig menys assignatures per un tema de temps.
Què podran escoltar els espectadors que vagin avui al concert que feu a les 10 del vespre a Moià?
Serà un concert d'àries d'òpera de compositors com Mozart, Rossini i Bellini. Els espectadors també podran escoltar una mica de sarsuela i cançons de Miquel Ortega, amb qui he pogut treballar i em fa molta il·lusió poder interpretar els seus temes, que musicalment són molt interessants.
