Quan la van descobrir i hi van començar a treballar, l’any 2014, semblava tan sols una torre de guaita medieval. Ara, un cop acabada la quarta campanya d’excavacions arqueològiques al seu entorn, s’ha confirmat que l’estructura va un pas més enllà: situada al turó de la Cabra d’Or d’Artés, en un punt estratègic de vigilància de la vall de la Gavarresa, l’edificació que durant anys ha passat desapercebuda ja no es limita a una única torre, sinó que es tracta d’una torre-castell del segle VIII o IX que va tenir una evolució en el temps i que va començar la fase d’enderroc a partir del segle X.
«De fet, no és ni una cosa ni l’altra; és un entremig», explica el director de les excavacions, Òscar Trullàs. «Comença com una estructura petita -la torre simple, que feia entre 15 i 17 metres d’alçada, 7 d’amplada i 13 de llargada- i, amb el pas del temps, va creixent i es fa més gran, ja que s’afegeixen estructures a l’exterior. Fins que el turó es queda petit, perd el sentit defensiu i s’acaba construint un nou castell, a baix el poble», explica l’arqueòleg.
El que ha permès determinar l’engrandiment de l’edificació per la zona del voltant és el descobriment d’un mur perimetral, que en el seu moment hauria encerclat el turó, i d’un petit forn metal·lúrgic, que formaria part d’un espai productiu de metalls per a ús intern. «Quan excavàvem es marcava una zona ovalada molt clara, amb unes línies vermelloses que indicaven combustió. Primer vam pensar que era una llar de foc normal, però hi vam trobar restes de bronze i ferro, i també una petita anella. Segurament s’hi feien fletxes i eines relacionades amb la defensa», explica Trullàs. «Just al costat d’aquest forn n’hi podria haver un altre, es comença a intuïr».
El mur perimetral, per la seva banda, fa un metre d’amplada i, de moment, tres de llargada. «És molt diferent al de la torre», diu l’arqueòleg. Segurament es tracta d’una paret més tardana, que apareix tant pel costat nord com pel costat sud de la torre. «Veiem que hi ha murs i pedres que es troben fora del turó actual. No sabem fins on arribava, però era més gran. Hi va haver un moment en què tot això va caure i es va erosionar, però hem comprovat que hi ha diverses fases de caiguda. Per les restes trobades sobre del nivell d’enderroc, algú hi va passar a fer nit i va fer foc a l’interior quan la teulada ja havia cedit i només quedaven les parets».
La zona nord de la fortificació és l’espai on més s’ha treballat durant la campanya d’excavacions d’enguany. Entre les restes de muralla trobades, s’hi pot veure una llosa i un gran bloc, que seria l’ampit d’una finestra espitllera, és a dir, una obertura estreta i allargada que formava part de la paret externa de la fortificació. «Tota aquesta zona s’ha de buidar, però es veu molt bé que és una finestra defensiva, arrebossada i treballada», assegura Trullàs.
De cara a l’any que ve, l’equip d’arqueòlegs s’ha proposat excavar amb potència aquest costat per trobar la paret que continua cap avall, que tindrà «més profunditat», i la resta d’habitacions que sembla que hi haurà. Pel que fa a la part sud, on hi ha les escales i el forn metal·lúrgic, s’ha arribat al nivell de paviment exterior de la torre. Sembla, però, que per sota surten alguns blocs. «La sospita és que hi ha alguna cosa anterior que es va aprofitar».La datació, pendent d’acotar
De fet, entre les incògnites que cal aclarir en els propers anys d’excavacions i investigacions hi ha la datació exacta de la fortificació medieval, que oscil·la entre els segles VIII, IX i X, però que no està documentada enlloc. L’anàlisi amb carboni 14 de la gran quantitat d’ossos de fauna consumida trobats a l’interior de les dues habitacions de la torre principal -«cada dia omplíem un sac sencer», diu l’arqueòloga Judit Sedano- serà clau per determinar el segle exacte. Fins l’any que ve, però, no es coneixeran els resultats.
De moment, Òscar Trullàs considera que «podria ser més antiga del que creiem. De fet, aquest any ens ha tornat a sortir teula romana i moltes ceràmiques grises. Podria ser tardoantiga o visigòtica», assegura. «Fins el 889, quan arriba el comte Guifré, no es documenta cap construcció defensiva. El que sí que diuen els textos és que en tots aquests turons hi havia munts de pedres, i aquest podria ser un», opina l’arqueòleg.
Un equip ampli
Entre les persones que han treballat al jaciment de la Cabra d’Or durant la campanya d’enguany, que s’ha dut a terme les dues primeres setmanes d’agost després del camp de treball de la Generalitat al mateix entorn, hi ha fins a 22 voluntaris i professionals -arqueòlegs, historiadors i antropòlegs- d’Artés, Avinyó, Sant Salvador de Guardiola, Castellbell, Santpedor, Sallent i Manresa. El vessant pedagògic segueix molt present i, de fet, molts dels joves que van anar a excavar per primer cop amb 15 anys ara comencen la carrera. Entre els voluntaris, també hi ha alguns nens del poble, que repeteixen d’anteriors campanyes.
Un cop la feina estigi acabada, la idea és consolidar i museïtzar l’espai perquè esdevingui un «museu viu» a l’aire lliure on fer-hi visites. «Volem que sigui un lloc accessible i molt visual, on es pugui veure què passava aquí i com hi feien vida», assegura el director de les excavacions.
