Ai Weiwei, del museu al cinema

M entre Robert Redford i Jane Fonda acaparaven ahir els flaixos amb la seva nova pel·lícula al festival de Venècia, la petita i ensucrada Our souls at night, altres propostes més arriscades conquerien el cor de la cinefília. Entre les darreres cintes mostrades al certamen cinematogràfic del Lido, hi trobem un documental signat per Ai Weiwei, l'artista xinès més castigat pel règim de Pequín i també el seu crític més ferotge. A Human flow, l'autor passa directament al cinema després d'omplir museus d'arreu del món amb èxit i ens parla de la marea humana que suposa la immigració.

El seu objectiu no és petit, perquè opta per afrontar-ho des d'un punt de vista mundial, i potser per això la duració no és menor. En positiu, cal destacar que és un film completament necessari, amb una sensibilitat artística sorprenent i carregat d'imatges poderoses; en negatiu, també cal dir que el seu missatge l'hem sentit moltes vegades, i que Ai Weiwei manté una actitud intervencionista pròpia de Michael Moore -i que tantes crítiques li ha suposat al director nord-americà-.

En un altre terreny molt diferent, el film més reivindicable de la jornada d'ahir va ser Lean on Pete, d'Andrew Haigh, que va signar fa un parell de temporades 45 years, una brillant reflexió sobre les relacions matrimonials. Ara ha fixat el seu amarg punt de vista en la llibertat individual per una història que seria fàcil considerar com una barreja gairebé perfecta d' Into the wild, de Sean Penn, i Wendy & Lucy, de Kelly Reichard.

En el film, un noi sense arrels decideix fugir del món al costat d'un cavall i iniciar una aventura sense sortida. La cinta es beneficia d'un gran treball de fotografia i de la interpretació central del fins avui desconegut Charlie Plummer, un nom per tenir molt en compte.