La memòria individual i col·lectiva és «imprescindible» per orientar el futur dels catalans com a país. Aquest és el missatge que va voler transmetre ahir el conseller d'Economia i vicepresident del govern, Oriol Junqueras, durant la visita que va fer a l'entorn d'una de les fosses de la guerra civil, situada a Prats de Lluçanès. «Tenim el deure de reconstruir la memòria, saber què va passar, perquè és una manera de curar les ferides», va afirmar Junqueras.

Els treballs a l'ermita de Sant Andreu de Llanars de Prats de Lluçanès s'emmarquen en les accions del Pla de fosses 2017-2018. De moment, els arqueòlegs han trobat restes d'almenys 4 esquelets, un rellotge i unes botes. En l'acte d'ahir, presidit també pel conseller d'Exteriors, Raül Romeva, i l'alcalde, Isaac Peraire, s'hi va afegir una dotzena de familiars de soldats republicans i testimonis dels fets.

Un oblit «generalitzat»

El dia 3 de febrer del 1939 les tropes rebels contra el govern de la República van entrar a Prats de Lluçanès. «En aquell moment no hi va haver ni pietat ni justícia per als defensors de la República», va explicar l'alcalde de Prats de Lluçanès en la seva intervenció. El resultat del combat va ser un escampall de prop de 300 cadàvers, que van ser enterrats en fosses pels habitants de Prats. Tot seguit, al poble s'hi va instal·lar «un oblit generalitzat». Malgrat això, centenars de famílies volen saber on s'han enterrat els seus familiars. «Sabem del cert que aquests cossos són per aquí, de Serra-Seca a Galobardes, de Puigvistós a Sant Sebastià; per això, per dignitat, avui estem obrint les fosses», va dir Peraire.

El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, va criticar que «si avui som aquí -obrint fosses- és perquè durant 80 anys no s'ha fet la feina que s'hauria d'haver fet. S'arriba tard perquè hi ha hagut la voluntat expressa d'institucionalitzar la desmemòria. Però no se n'han sortit, i avui som aquí per trencar aquesta dinàmica».

El conseller d'Exteriors també va explicar que continua la cerca de noves localitzacions i, des del mes de juny, ja se n'han trobat més d'un centenar arreu de Catalunya. En aquest sentit, va destacar la importància de trobar tots aquests indrets, «perquè la memòria és fràgil i a vegades falla». Malgrat que el Pla de fosses va lligat també a altres iniciatives que han d'agilitzar la identificació de les restes, com el programa d'identificació genètica, Romeva va lamentar que «no es podrà fer en poc temps tot allò que s'hauria d'haver fet en molts anys».

En aquest sentit, el vicepresident, Oriol Junqueras, va insistir en la idea que, durant la Transició, «es va voler mantenir una no dissociació interessada entre víctimes i botxins» que ara cal fer per «dignitat». «El futur s'ha de construir sobre els fonaments d'una veritat explicada», va sentenciar Junqueras.

La visió dels familiars

Manuel Bueno, veí de Prats de Lluçanès, té 80 anys. Ahir, va ser un dels familiars presents a l'acte, i explicava amb esperança que espera poder trobar el seu pare «i enter-rar-lo dignament, allà on toca, i no que estigui colgat en un camp o una cuneta». El pare de Bueno lluitava amb l'exèrcit republicà i, malgrat que quan estava a la zona els va anar a veure dos cops, «quan van entrar els nacionals ja no en vam saber res més». «Ara tinc molt de sentiment, però si el trobéssim encara més. L'esperança de trobar-lo no l'hem perdut mai. La meva mare tampoc la va perdre», va assegurar.

Altres testimonis són l'Agustí, l'Àngel i la Maria, tres germans d'entre 80 i 90 anys de Prats de Lluçanès que han ajudat a identificar els llocs on hi podria haver restes de soldats republicans. Eren nens quan van passar els fets, però el més gran, l'Agustí, s'emocionava ahir en recordar-ho: «Va ser molt gros». Tots tres viuen amb alegria les primeres exhumacions, perquè no s'esperaven que algun dia es tornarien a obrir. L'Àngel recorda perfectament on van enterrar alguns dels soldats morts; segons va explicar, al tros de camp que havien obert per enterrar els cossos el blat hi creixia de color negre.

Pla de fosses al Lluçanès

A Osona, aquest any 2017, s'han localitzat tres noves fosses. A la que es troba situada a l'ermita de Prats de Lluçanès, on els consellers van dur a terme la visita ahir, s'han trobat, de moment, restes de quatre esquelets de soldats presumptament republicans i alguns objectes quotidians, com un rellotge o unes botes. Segons els arqueòlegs, hi podria haver enterrats fins a una vintena de persones. A banda d'aquesta, al Lluçanès també s'ha intervingut a la fossa comuna de Sant Sebastià a la Masia de les Galobardes.

Les restes trobades en aquestes fosses seran objecte d'un estudi antropològic i forense i, posteriorment, se'n durà a terme l'estudi genètic per poder encreuar-les amb les dades dels familiars que ja s'hagin fet una prova d'aquest tipus.