El fotògraf Joan Colom ha mort a l'edat de 96 anys, segons fonts pròximes a la seva família, qui deixa una destacada obra gràfica en la qual ocupa un lloc especial la Barcelona més marginal, des del barri Xinès, el Born i fins al Somorrostro.

Premi Nacional de Fotografia (2002), Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2003), Premi Nacional d'Arts Visuals (2004) i Creu de Sant Jordi (2006) són alguns dels guardons que va obtenir aquest fotògraf nascut a Barcelona en 1921 qui, després d'estudiar comptabilitat i treballar com a comptable, va ser un autodidacte de la fotografia.

El 1957, va ingressar en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i el 1960 va participar en la creació del grup artístic El Mussol.

Joan Colom es va iniciar en la fotografia com a aficionat a partir de 1958, influenciat pel sentit renovador que alguns joves fotògrafs com Oriol Maspons, Miserachs o Masats, havien introduït en el reporterisme.

A finals dels anys 50, va fer una sèrie de fotografies al barri xino barceloní i amb la seva primera exposició a la Sala Aixelá, el 1961, titulada de manera explícita "El Carrer", Colom es va situar en un lloc central entre els fotògrafs espanyols de la seva generació, alhora que va acompanyar la polèmica, especialment en cercles socials, polítics i religiosos.

El seu treball va cridar l'atenció de l'escriptor Camilo José Cela per al llibre "Izas, rabizas i colipoterras", que editorial Lumen va publicar el 1964.

Centrat en les prostitutes del Raval, el llibre va ser un èxit, però també un escàndol, ja que a causa d'una demanda per part d'una de les dones fotografiades, Colom es va retirar de la fotografia fins després de la seva jubilació.

Al desembre de 2013, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va organitzar una gran exposició retrospectiva de l'obra de Colom sota el nom "Jo faig el carrer", en la qual va reunir més de 500 de les seves fotografies.

Un dels comissaris de la mostra, Jorge Ribalta, va destacar llavors la gran "espontaneïtat dels seus retrats", que realitzava clandestinament amb la càmera mig amagada a la mà, i per la seva habilitat per representar aquest "home i dona del carrer" , cosa que ell portava "a l'extrem".

Les obres de la primera etapa de Colom, realitzades entre 1957 i 1964, retraten la Barcelona més marginal i les protagonitzen prostitutes i mariners, entre d'altres. Del seu treball realitzat entre 1977 i 2010, destaca la cara fosca de la capital olímpica i la incorporació del color a la seva obra, que, però, alterna amb el blanc i negre.