En el festival de Venècia, ahir va ser el dia dedicat a una de les estrenes més esperades de l'any. La popularitat del actors i el prestigi del director justificaven una enorme expectativa que ha acabat passant una factura negativa al film després de la primera projecció, coronada amb nombrosos xiulets. I potser no n'hi havia per tant, però tot plegat quedava justificat per la gran ansietat per veure aquesta cinta abans que també arribi als festivals de Toronto i Sant Sebastià. mother!, escrita així sense majúscula i amb exclamació, és un film que no vol assemblar-se a cap altre. Darren Aronofsky, el brillantíssim realitzador de Requiem por un sueño o les premiades aquí El luchador i Cisne negro, ha volgut oferir una reflexió sobre l'art i l'exercici de la creació. En el film, un poeta és el demiürg absolut de la seva realitat, centrada en un casa que també habita la seva companya sentimental, qui simbolitza molt explícitament la inspiració. Com en totes les cintes d'Aronofsky, ens trobem amb un personatge central que en el seu exigent viatge personal comença a perdre la raó.

A diferència dels altres films del director, aquest cop barreja d'entrada realitat i ficció i opta per portar més lluny que mai els nivells al·lucinatoris, quelcom que no ha sabut acceptar la premsa especialitzada present al Lido venecià. No importa que els intèrprets estiguin molt bé perquè el conjunt traspua inversemblança constantment i acaba resultant involuntàriament còmic. Jennifer Lawrence, Javier Bardem, Ed Harris i Michelle Pfeiffer formen part d'aquest univers extrem que sembla més fidel a la lògica artística del genial i excèntric Alejandro Jodorowsky del que molts desitjarien. El film mereix un públic desacomplexat que l'observi sense prejudicis, però difícilment el trobarà en el circuit de festivals.

Al marge de la gran estrena, a Venècia hem pogut veure també un parell de documentals tan interessants com My generation, de David Batty, on l'actor Michael Caine dialoga amb els protagonistes de la revolució social que va viure Anglaterra als anys seixanta, i, també, Getting naked: the burlesque story, sobre les singulars vides de les protagonistes novaiorqueses d'aquest alternatiu estil teatral.