Les xarxes socials són, avui en dia, l'espai predilecte on joves i adolescents mostren totes les facetes del seu dia a dia i es construeixen, a través de les imatges que hi publiquen, el seu 'jo' virtual. De vegades, però, hi ha continguts que generen conseqüències no desitjades. Aquesta és, precisament, la situació que planteja l'obra 14 minuts 12 segons, un muntatge adaptat i dirigit per Pep Duran que obrirà aquest dijous a les 7 de la tarda la temporada de programació al teatre Conservatori de Manresa, i que pretén fer reflexionar sobre l'educació dels fills i la influència de les xarxes socials en l'àmbit familiar i escolar.

Estrenada al teatre Gaudí de Barcelona, l'obra, que parteix d'un text original de l'autor londinenc James Fritz, ha fet estada al Versus teatre de febrer a abril. Ahir, damunt del mateix escenari on es farà la funció de dijous a la capital bagenca, la proposta es va presentar amb tres dels quatre actors protagonistes: Carles Pulido, Jordi Cadellans -conegut pel seu paper de Lluís a la telenovel·la La Riera de TV3- i la manresana Judith Aguilar.

«És un text protagonitzat per una família que viu en un dels barris més conflictius de la capital anglesa. Els pares han lluitat molt perquè el seu fill surti de l'estigma que suposa néixer en aquest entorn, però un dia el noi arriba a casa després de rebre una pallissa. Tot i que al principi sembla un fet sense importància, a mesura que es va desenvolupant la funció la parella va estirant el fil i descobreix que les coses no són el que semblen», explicava ahir Jordi Cadellans, que fa el paper de pare.

I és que darrere d'aquesta situació hi ha el gran detonant de l'obra, que ho capgira tot: un vídeo de contingut sexual, penjat a les xarxes socials, que dura exactament 4 minuts i 12 segons. El noi, de 17 anys, hi apareix amb la seva exnòvia. «L'obra, escena rere escena, va adquirint un dramatisme important. Cada cop hi ha més dades, i el públic es va muntant el seu trencaclosques. El personatge de la mare [interpretat per Sílvia Sabaté, que completa el repartiment] és qui està tota l'estona en escena, i fa un viatge emocional impressionant; en canvi, el personatge del fill, a partir del qual es desenvolupa tota la funció, no surt mai: cadascú se'l pot imaginar», va assegurar l'actor.

Un guió que genera debat

Per la seva banda, Carles Pulido, que fa el paper del millor amic del fill, va voler subratllar la vigència del text: «És un tema molt actual, que s'ha començat a tractar des de fa poc temps, i que convida que la gent en parli; de fet, és una excusa per parlar-ne. A partir del que diu cada personatge, es veu com pensa cadascú i en quina posició se situa. En acabar l'obra, al vestíbul la gent entra en debats i discuteix».

«És un text molt polièdric, que dóna per a moltes reflexions, i t'obliga a empatitzar i a posar-te de part de la visió d'algun dels personatges», afegia Cadellans. «I genera opinions molt diferents. Hi ha gent que ens deia: 'Hem arribat a casa i encara n'estem parlant, i passen dies i seguim parlant-ne'», explicava la manresana Judith Aguilar. «És una obra per a totes les edats, interessant tant per als adolescents com per als pares, ja que s'hi veu reflectit el seu paper, com eduquen els fills i el desconeixement total de com són aquests fills a les xarxes socials. A mi, com a actriu, també m'ha fet reflexionar, i m'he preguntat si penjo massa coses de mi mateixa a Internet».

«A vegades, pel que veus a les xarxes, et planteges com està canviant el món, i com tot està pensat per fer certa exhibició, fins i tot allò més íntim. Aquest és el tema: les xarxes socials i l'ús que en fan els joves avui en dia, i com ho veiem nosaltres, des d'una altra generació», opinava Cadellans.