«Un metge que fa versos». Així es definia Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942), un dels principals exponents del simbolisme en la poesia catalana de la primera meitat del segle XX. Era metge de professió però de ben petit es va interessar per la literatura. La seva vida va experimentar un gir de 160 graus quan li van detectar tuberculosi i va ingressar al sanatori moianès de Puig d'Olena, a Sant Quirze Safaja. «És a través de la malaltia que es produeix la metamorfosi de metge a poeta. De fet, el gruix de la seva poesia se circumscriu en els set anys d'estada al sanatori, on va morir el desembre del 1942, a només trenta-dos anys», destaca el filòleg manresà Jordi Estrada, que va guanyar el Premi Amat-Piniella amb Rius paral·lels, una ficció al voltant de la vida i obra de Torres.

Per commemorar el 75è aniversari de la seva mort, Sant Quirze Safaja, amb la col·laboració d'amics i familiars del poeta, han preparat un seguit d'activitats que començaran demà dissabte a les 5 de la tarda amb la presència del conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig. Una lectura participativa de poemes amb l'acompanyament de Margarida Prats i Salvador Escudé a la plaça davant l'ajuntament donarà pas a un tast de la ruta literària pel carrer Major i la resta del nucli antic del poble, que connecta amb el sanatori. Meritxell Gené oferirà un concert.

Per seguir recordant la figura d'un dels poetes més destacats de la literatura del país, més endavant s'inaugurarà la ruta Ulls de Màrius, on hi haurà, en tres punts diferents del municipi, les ulleres emblemàtiques del poeta. A més, es batejarà amb el seu nom la biblioteca de l'escola, i es construirà una escultura seva que anirà a l'entrada del cementiri municipal. «Volem que la gent associï Sant Quirze amb Màrius Torres», remarca l'alcaldessa, Anna Guixà.

La idea de fer totes aquestes activitats per celebrar l'efemèride va sorgir a principi d'any. «Aquí és on va passar una etapa gloriosa de la seva escriptura i on el van enter-rar. I volem aprofundir en la seva figura i fer que la gent segueixi descobrint Màrius Torres», assenyala Guixà.

L'Ajuntament vol que el municipi continuï sent un punt de pelegrinatge dels seguidors del poeta, i que hi puguin visitar els espais que Torres visitava per reflexionar i inspirar-se. «Tenim molt turisme al llarg de l'any. Sobretot visiten el centre del poble, el cementiri i Puig d'Olena, on es conserva intacta l'habitació on va viure», explica l'alcaldessa.

Un llegat vigent

Segons Estrada, el llegat del poeta lleidatà es manté vigent. «Els temes que tracta (la solitud, la bellesa del món, la mort, la dimensió espiritual de l'home...) són atemporals i compartibles per qualsevol lector de qualsevol època, gràcies a un enfocament vivencial, essencialista i íntim, despullat d'anècdotes i superficialitats».

El filòleg manresà reivindica la seva figura i la petjada que va deixar en la literatura catalana. «Va marcar un punt d'inflexió en la nostra tradició literària, ja que es tracta de l'únic poeta actiu de la seva generació durant els anys de la guerra civil. Rosselló-Pòrcel mor el gener del 1938 i Salvador Espriu no començarà a escriure poesia fins als anys de postguerra. D'altra banda, podríem considerar Màrius Torres com un cas força inèdit, en el sentit que és capaç de transformar una fatalitat personal i col·lectiva en un acte de creació».