Manresa va homenatjar Màrius Torres fa set anys, coincidint amb el centenari del seu naixement. Va ser a través de l'exposició que va portar com a títol Màrius Torres. Poeta, metge, músic. 1910-1942. La mostra va tenir la presència del metge gironí i manresà d'adopció Josep Saló, amic del poeta, que va treballar durant més de deu anys al sanatori de Puig d'Olena, del municipi moianès de Sant Quirze Safaja. En la inauguració de la mostra, Saló va recordar algunes anècdotes. Una de les més destacades va ser quan va comentar que just després que Torres morís, el va voler dibuixar, immortalitzar-lo, perquè en volia «tenir un record. No podia ser que un cop enterrat no en sabéssim res més».

Saló va conrear una bona amistat amb el poeta lleidatà. «És admirable l'estima i l'amistat que es professaven mútuament, poeta i doctor, malgrat divergir en tantes coses. En Saló fou el primer lector dels seus poemes, d'alguns dels quals, a més, va ser destinatari. És del tot natural que, en morir, ara fa quatre anys, Josep Saló disposés la citació d'un dels darrers poemes de Màrius Torres, Aniversari, en el seu recordatori», apunta el filòleg manresà Jordi Estrada.