L'escriptor viu més internacional de la literatura catalana, Jaume Cabré, que avui rebrà el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, es va pronunciar ahir sobre la situació política al país i va considerar que «ara és moment de patacades, però després vindrà la calma, segur». L'autor de Jo confesso va argumentar que en l'àmbit de la cultura catalana sempre «hi ha feina per fer, i ara, amb les onades que vindran, encara més, per desgràcia». Segons el seu parer, «allò que busquem tots és la normalitat de vida, d'acció de les nostres institucions, cosa que aconseguirem».
Cabré, autor de Les veus del Pamano, Senyoria o La teranyina, ha estat reconegut per la seva llarga trajectòria com a escriptor i guionista. Els membres del jurat van decidir atorgar-li el guardó per «l'excel·lència de la seva obra literària i la defensa de la cultura en català». En una roda de premsa celebrada a l'avinguda de la Catedral de Barcelona, interrompuda per uns treballadors del sector de les arts gràfiques que reclamaven «un conveni digne», Jaume Cabré va rememorar el seu inici com a escriptor, abans d'arribar als vint anys, i va subratllar com s'ho passa de bé amb els seus lectors: «Trobar-me amb ells és un dels esports més gratificants que pot tenir un escriptor». A Cabré li agrada que els lectors li expliquin les seves novel·les, ja que ell, com va apuntar, només les ha escrit i no les ha pogut rellegir: el contacte amb els lectors «m'enriqueix».
Preguntat per la importància de la Fira del Llibre de Frankfurt on va participar Catalunya com a país convidat el 2007, Cabré va assenyalar que va ser fonamental per donar a conèixer la realitat de la literatura catalana que l'estat espanyol estava amagant: «Els va sorprendre per la seva vitalitat». La fira va ser «essencial». «Les traduccions que s'havien fet fins aquell moment eren unes, i a partir de llavors van augmentar d'una forma extraordinària». Avui dia, després de presentar a Mèxic a l'agost Jo confesso, té la sensació de «jugar a casa anant pel món»; així mateix, no troba diferències en les qüestions que li formulen lectors de Salònica (Grècia), Cracòvia (Polònia) o Torrelles de Llobregat, fet que té a veure, en part, amb «les bones traduccions».
Jaume Cabré va reconèixer que a mesura que es fa gran és més lent a escriure i li costa més l'ofici. Per a l'escriptor, cadascun dels seus llibres és deutor de l'anterior, fins i tot d'aquell primer text que va crear amb voluntat literària sent un adolescent i on «descrivia el naixement del dia en un poble, sabent que cada paraula que posava no era neutra». Després, més que començar a escriure va començar a llegir, i va arribar a la conclusió, quan ja ha complert els setanta anys, que «mai no acabaré de llegir tot el que m'interessa». Ahir, a la bossa portava la darrera obra del poeta Antoni Clapés, que havia adquirit a la Setmana, i que esperava començar en el tren que el portaria de retorn a casa.
