L'escenari de la sala gran del Kursaal de Manresa està cobert amb una lona blanca. Del sostre penja un tendal del mateix color. A poc a poc, el públic va asseient-se al voltant d'aquesta haima ingràvida. La majoria són famílies amb nadons.
De sobte, comencen a sonar els primers compassos d' Across the Universe, el tercer tema de Let It Be (1970), el darrer àlbum publicat dels Beatles. Al centre de l'escenari hi ha la ballarina Eva Vilamitjana i els quatre instrumentistes (saxo alt, violí, violoncel i percussió) de la companyia La petita malumaluga, especialitzada en propostes d'arts escèniques per a nadons i primera infància. L'espectacle Bitels per a nadons està a punt de començar.
El públic, d'entrada, sembla dividit. D'una banda, els pares taral·legen la tornada de les cançons. Tothom, si més no, coneix més o menys com fa la melodia de Let It Be, In My Life, Hey Jude, Yesterday i Yellow Submarine. De l'altra, els més petits oberven els músics encuriosits, reaccionen sorpresos als canvis de ritme i, exceptuant-hi alguns aventurers que no dubten a anar amunt i avall de l'escenari, la majoria es queden asseguts a la falda dels pares.
Tot i així, de mica en mica van perdent la vergonya. Alguns piquen de mans i n'hi ha que s'aixequen i ballen. Hi ajuda que la ballarina reparteixi entre el públic mocadors blancs perquè els més petits els facin voleiar al ritme de la música.
L'espectale agafa més intensitat quan arriba el torn de Yellow Submarine. Abans que comenci la cançó, el percussionista divideix el públic en quatre grups i dóna bastons de plàstic de colors a cada un. Les vares estan afinades a partir de quatre notes diferents. Quan els nens les fan picar al terra en l'ordre que indica el percussionista, sona la tornada de la cançó.
Per acabar l'espectacle, una pluja de confeti posa el punt i final a la primera experiència beatle d'aquesta colla de nadons.
