El llegat del periodista manresà Josep Maria Planes no caduca. Els camins de paraules traçats per la seva ploma van cobrar vida més de 80 anys després de la seva mort gràcies a la lectura teatralitzada que es va fer diumenge a la tarda a la casa pairal de la família a Sant Mateu de Bages amb motiu de la festa major del municipi. Va ser un viatge en el temps que va permetre descobrir la mirada atrevida, juganera, satírica, solemne, brillant que va projectar el manresà en alguns dels seus articles més destacats a la premsa barcelonina dels anys 30. Aquesta funció va servir per posar punt final a l'Any Planes, uns dies després que entrés a formar part de la Galeria de Manresans Il·lustres.
Abans de la lectura dramatitzada, l'escriptor Lluís Calderer es va encarregar de glossar la figura de Planes i contextualitzar Nits de Barcelona, un llibre que va esdevenir un èxit de vendes, i on va fer una radiografia de la societat de l'època a través de cròniques de diferents locals d'oci nocturn de la ciutat comtal.
Després d'aquest preàmbul, Fina Tapias va declamar un text sobre l'ambient que es respirava pels carrers de Barcelona quan es va proclamar la Segona República. La vuitantena d'espectadors que van omplir una de les sales del mas familiar van traslladar-se en aquell moment històric gràcies a la facilitat del periodista per crear abundants imatges, farcides de detalls, mitjançant un ús magistral de la llengua catalana.
Tot seguit va ser el torn de les actrius Laia Oliveras i Àngels Sànchez, dirigides per Tapias, que van reviure el Planes més polifacètic, catalanista i republicà. Les artistes van interpretar diferents fragments de Nits de Barcelona, i de la Volta Ciclista a Catalunya. També hi va haver temps per recordar articles sobre la criminalitat de la part més radical de la FAI que li van acabar costant la vida i textos que reflecteixen la incertesa dels dies previs a l'esclat de la guerra civil.Un còctel magistral
La posada en escena va ser senzilla però efectiva. Pretenia emular alguns dels locals nocturns barcelonins, temàtica que va ocupar gran part de l'espectacle. I és que la funció va ser un recorregut pels music-halls i cabarets, on la música, l'alcohol i les converses eren tres ingredients indispensables que formaven un còctel que el manresà va plasmar sense embuts en les pàgines del llibre.
El públic va estar quiet, gairebé mut, escoltant amb un respecte absolut i amb les orelles ben obertes per no perdre's cap detall. Els espectadors només van trencar el silenci rient amb el Planes més enginyós i alegre.
La majoria d'assistents havien sentit a parlar o coneixien, amb més o menys profunditat, la figura de Planes. Però sempre hi ha l'excepció que confirma la regla. És el cas de l'Anna, de 18 anys, que era la primera vegada que es topava amb els articles d'aquest autor manresà. «Desconeixia absolutament l'obra de Planes, a l'institut no ens n'havien parlat. Els seus articles són molt potents i tenen molta força. Ha estat una enorme descoberta. M'ha encantat».
