«Hi va haver un temps que no va ser fàcil passar d'una celebració a l'altra; les transicions sempre són complicades. Però cal fer justícia amb els iniciadors». Amb aquestes paraules inaugurava ahir l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, l'acte de reconeixement i homenatge als impulsors de la Gran Festa de Cultura Popular al Bages, una iniciativa que es va dur a terme durant tres anys a Manresa, del 1995 al 1997, i que és l'antecedent directe de la Fira Mediterrània, que enguany celebra la 20a edició.
Diuen que qui perd els orígens perd la identitat i, precisament per això, els actuals organitzadors van voler aprofitar l'efemèride per mirar al passat i agrair, amb una recepció a la Sala de les Columnes de l'Ajuntament, la tasca de totes les persones i entitats que van posar en marxa l'embrió del que ha esdevingut un dels mercats musicals referents a Catalunya. L'Agrupació Cultural del Bages, la colla castellera Tirallongues, l'Esbart Manresà, els grups sardanistes Dintre el Bosc, Nou Estel, Nova Crida i Sempre Junts, els Bastoners de Rajadell, Xàldiga i la vocalia de Geganters Bages-Berguedà van rebre una vintena de reconeixements, alguns a títol personal, en forma de diplomes.
«Recordar d'on venim i on som»
L'homenatge, amb un ambient solemne i nostàlgic, va tenir la presència de l'actual conseller de Cultura, Lluís Puig, que va ser el primer director de la fira, l'any 1998. Ell va ser, precisament, qui va suggerir aprofitar el 20è aniversari per fer l'homenatge als precursors. «L'acte d'avui és intensament emotiu per a molts de nosaltres, perquè ens fa recordar d'on venim i on som. És important recordar-ho i fer un agraïment», va assegurar Puig, que va fer un paral·lelisme amb el procés polític actual.
El conseller es va remuntar als inicis des de la seva pròpia experiència personal: «Amb el sistema d'encert-error, vam anar aprenent com podíem tirar endavant el projecte. En aquell moment, les persones que tenien responsabilitats a les entitats de cultura popular van fer un pas al costat -que ara ha posat de moda el president Mas- i van passar a tenir un paper discret, anònim i de voluntariat. Estic segur que dins les entitats hi devia haver opinions de tot tipus, però van demostrar una gran generositat. La societat civil, una paraula que ara tanta gent es posa a la boca, queda aquí ben encarnada per totes les persones a qui lliurem aquest emotiu record; un homenatge per seguir tirant endavant», va assegurar Puig.
A tall d'anècdota, i per mostrar l'evolució del certamen, el conseller va recordar un espectacle de les primeres edicions de la Mediterrània, fet a la façana del Kursaal, quan el teatre encara no estava rehabilitat. «Estàvem en ple novembre, a tres graus sota zero, i dèiem: 'ens costarà molt tirar això endavant'!».
Per la seva banda, l'alcalde es va sumar als missatges de Puig i va destacar la «projecció» de la fira, que «s'ha especialitzat i ha tingut l'encert de convertir-se en un mercat cultural estratègic amb personalitat pròpia». «La Mediterrània s'ha consolidat per moltes raons, i la més fonamental és la riquesa cultural evident i sòlida de la ciutat. Gràcies a les entitats de cultura popular, podem estar orgullosos de la Fira», va sentenciar Junyent.
L'acte es va cloure amb el ball d'Homenatge en directe, a càrrec de Jordi Gros i Ariadna Guitart i l'acordionista Ramon Navarro.
