25 de setembre de 2017
25.09.2017
40 Años
40 Años

«És un honor declarar a favor de Companys»

El manresà Joaquim Aloy declara per la querella d'ERC contra l'afusellament del president i 47 alcaldes republicans

26.09.2017 | 08:35
Aloy i membres d´ERC, de l´Ajuntament manresà i del banc d´ADN.

El 2013, la jutge argentina María Servini admetia la querella que el diputat Joan Tardà havia registrat en nom d´ERC per l´assassinat del president Lluís Companys i 47 alcaldes més a mans del règim franquista. Una querella que es va adherir a la causa argentina contra els crims del franquisme per lesa humanitat, oberta des del 2010. Ahir, la querella argentina arribava als jutjats de la capital del Bages a través del manresà Joaquim Aloy, que va declarar, en qualitat d´historiador, pels documents que el 2009 va trobar a Amsterdam sobre la detenció «completament il·legal» de Companys.

El 2009, a l´Institut Internacional d´Història Social d´Amsterdam, Joaquim Aloy, buscant informació sobre el manresà Joaquim Amat-Piniella, trobava pràcticament per casualitat un manuscrit inèdit de vuit pàgines, de Carme Ballester, que narrava amb detall la detenció del seu marit per part dels alemanys, a La Baule (Bretanya). A conseqüència d´aquesta detenció, el president Companys va ser lliurat al règim franquista i executat al castell de Montjuïc el 15 d´octubre del 1940.

«Declarar a favor de Lluís Companys és un honor», subratllava ahir l´historiador manresà. Sobretot, remarcava, «perquè Companys simbolitza els alcaldes i totes les víctimes assassinades per les seves idees, per ser demòcrates, republicans i catalanistes. És aportar el meu petit gra de sorra a la causa argentina». Els documents trobats a Amsterdam, la farsa dels judicis i la crueltat del franquisme van ser, explicava ahir després de sortir dels jutjats, l´argumentari d´una declaració feta davant d´una lletrada que substituïa la jutgessa.

El pes de la declaració d´Aloy rau en aquest manuscrit de vuit pàgines de Carme Ballester, la segona dona de Companys, que es va fer públic fa set anys, i que «confirma que va ser lliurat als nazis, i que els nazis el van lliurar al règim franquista d´una manera completament il·legal, sense extradició, en contra de qualsevol norma internacional: Companys tenia l´estatus de refugiat polític i estava acollit a la Convenció de Ginebra». El manresà va trobar aquests documents i d´altres relacionats amb Companys en el fons dipositat pel berguedà Josep Ester, persona que va ajudar activament a fer possible que les autoritats alemanyes atorguessin una indemnització a Carme Ballester.

L´historiador va arribar ahir als jutjats acompanyat per Pilar Rebaque, l´advocada que representa la querella, per regidors i càrrecs polítics del partit a Manresa i per representants de diversos col·lectius adherits a la querella argentina, com Marc Antoni Malagarriga, impulsor del Banc d´ADN, i Joan Ruana, de l´Associació Lo Riu, que lluiten perquè es creuin les mostres genètiques de parents de desapareguts amb els 200 cossos que ja han estat exhumats.

També, acompanyant l´historiador, Toni Bou, coordinador de la querella argentina d´ERC, que, com Aloy, va denunciar que hagi de ser una jutgessa argentina qui jutgi uns crims que van tenir lloc a l´estat espanyol. Per a Aloy: «no han trencat amb el franquisme, i això s´ha vist aquests dies, i no han assumit la seva responsabilitat , com van fer els governs de França i Alemanya».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.